Powered By Blogger

30 de juliol del 2013

Tag 26: El darrer dimarts.

Avui de nou m'ha costat Déu i ajut, i encara una mica més per llevar-me. Entre ordinador, whatsapp i el ressopó em va costar aclucar els ulls. Aquest matí he sacrificat l'esmorzar i una dutxa decent per dormir cinc minuts més. Quin vici això de fer el manta pel llit un cop despert. 

Per primer cop avui ha fet un poc de fred, prou per portar màniga llarga. El dia d'avui tampoc ha sigut d'aquells emocionants en els que fas moltes coses i en tens un munt per explicar. El bon rollet de la quarta setmana de classe però ja està. El que si que demà és dimecres, demà passat dijous i divendres fem allò del menjar, dissabte de maleta i diumenge ja dormo a casa. Al meu llit, aiz com el trobo a faltar.

El dia, que ha començat assolellat s'ha anat enfosquint, i a la tarda s'ha posat a ploure, cosa que ha anul·lat els plans d'anar a comprar, per tant demà s'hi ha d'anar si o si, no hi ha més. També tocarà fer la prova de la coca de recapte que faré divendres.

Quan he arribat a casa la Magda i el George ja hi eren, portaven fruita de casa la seva mare, que més tard es convertiria en mermelades. Una pena que no us en pugui passar el gust per aquí, però vaja, alguna o altre acabarà arribant a la nevera de casa. 



29 de juliol del 2013

Tag 25: Sol a casa

Avui la Magda i en George han anat a casa la mare de'n George, i hi passaran la nit, cosa que vol dir que durant el dia d'avui he estat sol a casa. Tenia pensat sortir a fer una volta per la ciutat aquesta tarda i comprar coses per Barcelona. Regals, menjar, cervesa, algun record i altres rampoines. 

Aquest matí entre horribles convulsions i patint com un pobre desgraciat, m'he aconseguit llevar i anar cap a classe. Un cop a l'estació he estat esperant durant 20 minuts que arribés un tren que havia d'arribar en 4, res de l'altre món com veieu. 

A classe hem treballat expressions que fan servir colors "Blau sind" (estar blau) és anar torrat, "Weiss maus sehen"(veure ratolins blancs) és al·lucinar mandarines, i "Blau machen" (fer blau), vol dir fer campana. És curiós perquè la majoria de colors que tenen són molt semblants als nostres: Blau (Blau), Lila (Lila) o Gelb (Groc). 

Després ja poca cosa. Tenia pensat sortir a comprar, però he recordat que els dilluns aquí tanca tot, així que m'he posat a fer la migdiada, i llegir una estona. Després de netejar la cuina he sopat els dos talls de carn que no havia menjat per dinar, i ara abans d'anar a dormir crec que em faré una mica de pa amb alguna cosa.

28 de juliol del 2013

Tag 23 i 24: Guerra freda i kayak

Ahir a la nit em va fer mandra posar-me escriure, així que avui toca escriure una mica més de parrafada. 

Dissabte vam anar a un Búnquer de la Guerra Freda. La llàstima és que només feien visites en Alemany, i clar. El nivell per entendre aquestes explicacions encara no el tinc, tot i així pel context històric, el lloc on erem (un lavabo és un lavabo, no fan falta gaires explicacions), i les preguntes que vaig anar fent a el George i la Magda, van ajudar. 

Era un búnquer situat a la RFA, estava preparat per servir de refugi a la flor i nata dels Governants del moment per si hi havia un atac nuclear. Cosa bastant estúpida perquè si hi ha un atac nuclear no queda res per governar, però vaja. Estava preparat en tot moment, per albergar 3000 persones durant 30 dies, per això hi havia 200 persones treballant i fent tasques de manteniment de forma constant. Per evitar vagues i boicots, rebien un bon sou. 

Aquest en un inici tenia una llargada de 17,2 km i aprofitava un túnel construït durant el nazisme que havia de servir per transportar tropes amb tren. Va quedar a mitges i el van fer servir per això. Una obra com aquesta no va quedar amagada a la població civil, per tant van simular que estava destinada a la població; van posar portes a la muntanya per res més que un munt de sorra darrera.  

Més que res sorprenia com de preparats estaven per un atac nuclear. Fins a quin grau era possible el desastre més absolut, o la percepció d'això. Era prou important com per destinar-hi una gran quantitat de diner públic, i prou perquè la RDA tingués els planols del refugi. També crida l'atenció que malgrat tot això els més importants tenien preparat un avió per si les coses sortien de mare. 

Actualment només 200 metres son visitables, la resta han deixat que la Natura hi faci la seva feina.

Sortint d'allà vam dinar i després vam fer una passejada entre vinyes sota el sol. Fent mitja volta va tocar menjar Kuchen (pastís), i agafar el cotxe per tornar cap a Colònia. Estava cansat i no tenia ganes d'escriure, així que vaig fer una mica el manta i vaig anar a dormir.


Avui ha tocat matinar, que haviem d'anar a fer kayak a una mena de riu que hi ha per aquí a la vora, amb les nebodes de la Carme (la de la galeria), i el seu fill i marit. Al principi molta gent, però després de fer uns quants avançaments ja m'he quedat sol. He remat fins a una comporta on m'han fet parar i he hagut d'esperar que arribés la resta de la comitiva. Hem fet un mos a un bar que hi havia allà i després he continuat fins l'altre punta, res cinc minuts. 

Un cop allà l'encarregat ha trucat uns taxis que ens portarien cap on teniem el cotxe, pagant evidentment. Després hem anat fins a casa la Carme (sospito que he dormit una mica al cotxe), i he estat jugant amb la Lluna, una gossa preciosa que l'encanta ser acariciada. Després de dues hores ja hem fet cap a Colònia. He mandrejat i sopat, i trucat a casa que mon germà deia que em trobava a faltar. 



26 de juliol del 2013

Tag 22: It's the final countdown

Doncs si, ja falta només una setmana de classe, cinc dies, vint-i-quatre hores. Com sempre ara que hi comença a haver més bon rollo i podem parlar més i millor en alemany, toca fer mitja volta. Però vaja, ja tindré amb qui practicar l'alemany aquests dies. Més enllà que en el descans ens hem trobat amb un iMac de l'any de la quica, i que de tornada he hagut d'explicar que Espanya és el meu Estat però no el meu país, i en alemany, poca cosa hi ha hagut a nivell anecdòtic. 

A l'hora de dinar m'he quedat sol i he aprofitat per cuinar. Pasta a la mostassa amb pit de pollastre, que no és res més que fer un sofregit de ceba - n'he fet servir una altre, més petita i més dolça - afegir-hi una mica de mostassa i perquè tot plegat lligui fer servir Crême Fraische, no sé què és en català això. És un derivat de la llet. L'he acompanyat amb una Kölsch i Nina Simone. Ja pujaré la recepta un dia, que m'estic plantejant fer alguna cosa relacionada amb la cuina i el 2.0

He acabat el CD i després de la migdiada ja no he fet res que sigui digne de menció. Fer el manta una mica per aquí i per allà, llegir una estona i poca cosa més. 

A la nit hem sopat una coca d'espinacs a la catalana; pasta de full farcida amb espinacs amb panses, cansalada i pinyons, tot acompanyat de vi. Després de sopar hem estat xerrant una estona, com cada nit. Ara suposo que perdré el temps per l'ordinador una estona més, que no tinc són: coses de la migdiada. 


25 de juliol del 2013

Tag 21: Plans de futur.

Avui a classe hem començat a entrar en matèria. Hem treballat el tema dels adjectius i com es declinen. La veritat és que m'hauria d'anar espavilant amb la Gramàtica i el Vocabulari o acabaré més perdut que un pop en un garatge.

A la pausa de classe, anant cap al forn he quedat amb l'Esteban, el colombià per sortir de festa el dissabte que ja toca cony. A la tornada de classe hem treballat els adjectius declinats, mare meva quina mà de vocabulari em falta; entenc les estructures gramaticals, més o menys. Però com que no acabo d'entendre què llegeixo és com si no fes res. Al final de la classe, ens ha explicat el professor que el darrer dia haurem de portar plats típics del nostre país

Tornant cap a casa m'he salvat per poc de la pluja. Ha caigut un xàfec durant ben bé dues hores. A la tarda he estat mirant Game Of Thrones, després hem anat a visitar la Laura, la noia que treballa per la Ford. S'ha canviat de pis fa poc i ens l'ha ensenyat. Petit, però per una persona ja fa.

Després hem anat a fer un gelat a una geladeria italiana que hi ha a la vora, i parlant de festes, de Catalunya i altres històries ha explicat que baixaria al poble (La Seu d'Urgell), per les festes d'allà. Quan li he preguntat per qui toca i aquestes coses, m'ha dormir a casa seva si hi vaig. Jo que pensava tornar amb molts contactes internacionals, i al final torno amb un contacte a la Seu d'Urgell.

Just després la Magda i jo hem anat a casa la Clara, la presidenta del centre català. Jo he estat parlant amb el Tomeu, el seu fill. És bon nano. Hem escoltat una mica de música seva i meva, parlat de llibres i jocs d'ordinador, ens hem afegit al facebook i hem mig quedat per practicar alemany i català. Com ja heu vist, no he dit res dels deures, així que toca fer-los ara...

24 de juliol del 2013

Tag 20: Pop Art.

Ara mateix són les 19:53 i estem atrapades sota la pluja. Hem anat a veure les vistes de Köln des de una torre que es diu "triangle". Les vistes, precioses però ens ha enganxat la pluja i hem hagut de baixar. La pluja ens ha retingut una estona, des de les 19:30 com a mínim. Amaina, ara és la nostra. Sortim del refugi i abans que poguem fer uns 20 metres hi torna. Ara mateix a les 19:57 som a un altre refugi.

Com deia ahir, avui en principi hi havia una visita a la ciutat de Bonn, antiga capital de la RFA. Jo ja hi havia anat la setmana passada, per tant m'he quedat a la ciutat. Després de solucionar el tema de la Matrícula he anat al Ludwig, el museu d'art contemporani de la ciutat: Picasso, Duchamp, Dalí, Warhol, i d'altres. He fet fotos amb el mòvil, però no les penjaré totes. Com que he anotat el nom de l'obra i de l'autor les enllaçaré aquí. 20:07, para una mica de nou, cosa que aprofitem per anar l'antiga estació de trens. A les 20:10 ha parat de ploure, així que hem anat fins a l'estació de Tramvia més propera. Ara són les 20:21 i ja per fi tornem cap a casa.

La visita al museu ha estat bé. Se m'ha fet curta, però vaja. Un altre visita obligada per qui s'estigui uns dies a la ciutat. Finalment a les 20:25 agafem el tramvía. Del museu sens dubte em quedo amb la"roda de bicicleta" de Marcel Duchamp. Tampoc no hi ha hagut res gaire més per destacar durant la resta del dia, tenia intenció de passar apunts a net i aquestes coses abans de dormir, però un cop més el tems se m'ha tirat a sobre.


Aquí teniu alguna de els obres que he vist avui, que més gràcia m'han fet, i que he trobat per internet

Nauka jadzy: Edward Dwurnik
Cafe Deutschland I: Jörg Immendorf
Roda de Bicicleta: Marcel Duchamp
La gare du Perpignan: Dalí
Portrait of hans koch:Otto Dix
Two Elvis: Warhol
Red race riot: Warhol
The portable war memorial: Edward Kienholz
Rainbow: James Rosenquist
Study for preparadness: Roy Lichenstein
Colse cover befor strinking: Warhol



23 de juliol del 2013

Tag 19: Vi a la fresca.


Avui a les 8 del matí tenia hora per fer la matrícula de la universitat pel curs que ve. Mirant de compaginar assignatures i fer quadrar l'horari, he acabat sortint de classe que ja eren les 9 passades. M'hi quedaré a viure crec, tots els dies tinc classe pel matí i per la tarda. Com a mínim m'ho he pogut arreglar per no tenir classe els divendres durant tot el primer semestre.

Demà la classe anirà a Bonn, la ciutat on vaig estar dissabte passat, que havia sigut la capital de la República Federal Alemanya, i on hi ha un museu de la història d'Alemanya des de després de la segona guerra mundial. Res de nou per veure. En comptes d'això demà aniré al Ludwig, un museu que porta el nom de un mecenes que va donar una mà d'obres d'art que tenia a la ciutat amb la condició que s'exposessin en un museu amb el seu nom.

El Ludwig té una de les col·leccions de Picasso més importants del món així com una destacada col·lecció de popart i obres de Andy Warhol. Després de dinar, i fer la migdiada, m'he dedicat  a fer l'horari que tindré l'any que ve. Horrible. 

Més tard he estat mirant Game of Thrones, notícies, i hem berenat. Allà les 22, la Magda ha preparat guacamole que ens hem menjat amb els - amb el que sigui que es menja - i com que tenia més gana m'he preparat un ou ferrat amb pernil salat i una mica de paté.

La vetllada ha transcorregut parlant sobre els sistema sanitari alemany, el qual es basa en dos pilars fonamentals: les mútues  i les assegurances  L'estat obliga als i les treballadores a tenir una mútua, la poden escollir ells o bé és l'empresa que els la proporciona  Amb aquesta mútua queden cobertes la majoria de les despeses sanitàries  Qui vulgui una major cobertura ha de pagar una assegurança. Tenen el dret d'obrir assegurances entitats com l'església, o altres organitzacions de caràcter privat. Això proporciona a l'església un gran poder de negociació. 

És tard i he begut massa vi, així que bona nit. 


22 de juliol del 2013

Tag 18: Meditarràniament.

Avui ha fet una calor d'aquelles que desfà les pedres. Calor made in mediterrani. A la nit, suant.Semblava que fos a Barcelona. Aquest matí m'he adormit, cosa que ha volgut dir ditxa ràpida,suc de taronja ràpid, sortir ràpid de casa. En el trajecte cap a l'escola he aprofitat per fer els deures que no vaig fer ahir a la nit. He arribat a classe que semblava un forn. A més a més, els millors llocs (els més frescos ja estaven agafats). Només diré que en les 4 hores de classe m'he begut 2 litres d'aigua. I això que estava quiet.

A mitja classe, ha entrat una senyora a portat una alumna que es veu que tenia més nivell del curs que estava fent i l'han posada al nostre grup. Han estat parlant una estona ens ha dit que alguns professors en comptes de recuperar les 4 hores que no es faran el dimecres amb una hora adicional cada dia, farem un tour per la ciutat. 

Al descans, l'Esteban un noi de Colombia, ha estat preguntant a la gent 
que si volia anar a fer una birra post classe. Efectivament, hi hem anat. Després de estar caminant una estona - dilluns, tot tancat - hem trobat un lloc obert on hem pogut fer una cervesa.  Erem ell mateix, la Patricia(una noia amb nacionalitat espanyola però d'orígen Colombià, la Gloria, la Marina (Russa vivint a Monaco), en Farruk (Xilè de pares libanesos), l'Evelyn (estadunidenca d'orígen colombià), el professor, i jo. La Marina s'ha sorprès que tinguessim accents tant diferents els uns dels altres, i a mi que es sorprengués.  

Després amb un lleu càrrec de consciència per estar fent tard, he anat cap al tramvía no sense abans fer un Pit-Stop a l'escola. He aprofitat el viatge per escriure una mica al mòbil. No sé com m'ho faig però escrivint amb el mòbil sempre acabo escrivint menys. 

Si, quan he arribat estaven esperant-me i m'havien trucat un parell de vegades. Hi havia botifarra, no la catalana evidentment però una semblant en gust, amb patates i bolets. Un cop dinat he anat a l'habitació a mandrejar i mirar Game of Thrones, i això és tot per avui. 

21 de juliol del 2013

Tag 17: Ca'n Marx.

Un fantasma recorre Europa. Manifest Comunista.
Com vaig dir ahir avui hem visitat la casa de Karl Marx. Quedava poc o res que fos original de la casa, ja que durant el nazisme en va desaparèixer una bona part. Així doncs l'exposició dedica bona part del seu espai a la vida de Marx. Té també un petit espai dedicat a la influència de Marx al llarg de la història. Més que un ànim socialista, el que m'empenyia a anar a visitar ca'n Marx, era un esperit sociològic. Per desgràcia no he trobat en l'audioguia cap referència  al Marx sociòleg, que és
el Marx que m'agrada a mi.




Un cop vista la casa on nasqué el bo de'n Carles, ha tocat comprar a la botiga adjunta al museu que porta el seu nom: ampolla de vi per casa (roig, per descomptat), un iman per el ferro que tinc a l'habitació, i una samarreta amb el seu nom brodat. Les coses més interessants de la botiga eren: un poster amb el manifest comunista escrit i les cares de Marx i Engels de relleu, un poster amb el volum I del Capital sencer, i una reeimpressió del manifest comunista; això si tots dos en alemany. Tan sols sortir ens hem fet la foto de rigor sota la placa de'n Charlie amb el puny alçat.






Tot seguit, sota un sol que escalfava les pedres hem anat a visitar el que en diuen la porta negra: una porta romana que donava la entrada a la ciutat i que amb la pol.lució s'ha anat enfosquint. D'allà hem anat cap a una església que tenia 3 estils diferents: Gòtic, Romànic i Musabar (no sé com s'escriu).

Allà el costat hem dinat. M'he quedat amb gana i he tornat a dinar. Després hem anat a visitar una església que anteriorment havia sigut utilitzada pels romans com a sala de recepcions. Actualment es tracta de una església protestant com es fa evident per la manca de símbols. Hi havia un organista tocant. Impressionant, a més com totes les sales d'aquesta mena

Un cop acabada la visita per Trier, hem anat a un poble vinícola molt típic de la zona. Cases de fusta de color blanc generalment  amb teulades en forma de V invertida. Ens hem aturat a beure alguna cosa freda per la calor, i després ja si, cap a casa. Abans però hem parat a una gasolinera on he comprat un altre té fred per fer passar la calor.


Mentre escric això amb el mòbil, segons el GPS falten 49,6km per arribar a casa, ara són les 21:14. Quan arribi tocarà posar les fotos de ca'n Marx al seu lloc, fer els deures i mirar els dos capítols de Game of Thrones que em queden. I ara un parell d'hores més tard acabo d'escriure, ja faré els deures al tren que tinc un bon trajecte. 

20 de juliol del 2013

Tag 16: Més història.

Avui he aprofitat que era dissabte i he dormit fins tard. Després de la dutxa i tota la pesca, he anat amb la Magda a comprar líquid per lentilles un moment, i després d'haver buscat si en necessitava de dures o de toves, hem trobat un envàs que era per tota mena de lentilles. 

Hem agafat el cotxe cap a Bonn per visitar un museu de la història d'alemanya des de la segona guerra munidal. Un bon lloc per visitar, a més gratuït això si, només tenen audioguia en anglès, per tant si no es sap alemany val la pena visitar-lo amb algú que pugui oferir traducció simultània. 

L'exposició està organitzada de manera cronològica i des de baix fins a dalt, és a dir l'arribada dels aliats està al pis inferior i la unificació entre la RFA i la RDA al pis superior. Volia posar unes fotos que he fet amb el telèfon, però ara mateix no sé perquè no es poden pujar, una pena perquè hi havia cartells que valien la pena. 

Com ja he dit, no recordo amb detall tots els elements que he vist avui al museu, potser perquè d'aquesta part de la història ja en sé una mica, o potser perquè emocionalment impacten més els horrors del nazisme. També val a dir que el museu es centra més en la RFA que no pas en la RDA. 

En un principi tant el l'Est com en l'Oest es va treballar per a la reconstrucció. Però no de franc, els aliats es van endur material industrial cap els seus llocs d'origen, sobretot els soviètics que van ser els qui més malament ho van passar. Per les que no ho sabeu, després de guanyar la segona guerra mundial, els aliats es van repartir Alemanya entre si. La part Est va ser per els comunistes, i la part Oest va quedar sota administració dels aliats. 

De bones a primeres tots els esforços es van centrar en la cooperació i la depuració de persones amb responsabilitats dins la dictadura nacionalsocialista. Degut a l'alt nivell d'avanç tecnològic i a la necessitat de recuperació econòmica, en alguns casos es van fer els ulls grossos permetent que membres del partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys entressin al parlament de la República Federal Alemanya.

Els aliats van col·locar gent a dit en les diferents administracions alemanyes, i quatre anys més tard van col·locar eleccions. En molts casos els socialdemòcrates eren els segons, i dos partits comunistes apareixien sovint en les enquestes amb un 10 o 20% dels vots. L'aliança natural en molts casos va ser liberals i conservadors. Val a dir que el 1956 com a conseqüència de la guerra freda el partit comunista va ser prohibit. 

Més endavant ja, no en recordo tants detalls; tampoc m'interessava tant, senzillament van començar a arribar més productes d'arreu del món: que si els texans dels Estats Units, electrodomèstics japonesos, etc. Destacaven també la moda hippie a Alemanya: hi havia imatges de concerts de Jimmie Hendrix i d'altres. 

Després de dinar al museu hem estat passejant i hem entrat a la Casa de Bethoven, hem fet un té fred per fer passar la set i hem tornat cap a casa. M'he posat a mirar Game of Thrones, i ja després sopar i escriure aquí. Petit Spoiler del dia de demà

19 de juliol del 2013

Tag 15: Equador.

Ho sento, però avui no tinc ganes d'escriure, així que seré breu. Avui feia calor a classe, i no sabem de on els ha tret, però el Neil, l'Estadunidenc, ha portat un ventiladors que ell ha muntat, tampoc sé on a classe per passar la calor. S'agraeix, la veritat. Al descans he anat amb el Lorenzo a comprar alguna cosa al forn que hi ha al costat de l'escola. Més tard cap al final han començat a sortir les primeres veus exigint festa, ara falta que es consumi. 

Al migdia ha vingut un dels nebots de George per acomiadar-se, que se'n va una bona temporada al Brasil, coses d'estudis em penso. Per dinar arròs amb gambetes i pebrot, un invent que ha fet la Magda que ha sortit prou bé, després migdiada de rigor.

Un cop tornat del país dels somnis, hem baixat al carrer a comprar quatre coses que necessitem de menjar, i hem buscat líquid per lentilles, passa que ara no recordo si les meves són dures o toves, són toves ara ja ho sé per tant ja aniré demà a comprar-les. De tornada hem passat pel forn i hem comprat el bernar. 

A mitja tarda m'he posat al balcó a llegir un llibre que té la Magda: "Escuela de Rebeldía" de Salvador Seguí. Es va publicar vint dies després de la mort de l'autor. Ara ja falta sopar alguna cosa, mirar alguna sèrie i anar a dormir, que demà - em penso - anem a Bohn a visitar el museu de història i altres coses que ja us explicaré.








18 de juliol del 2013

Tag 14: Quarter de la Gestapo.


El dia d'avui l'estava esperant des que vaig arribar i em van dir que hi havia un museu del nacionalsocialisme a Colònia en el que havia sigut el Quarter de la Gestapo a Colònia. Visita obligada si aneu a la ciutat. 

Ja es comença a respirar més bon ambient entre els que sortim a xarrar fora habitualment. Avui ha classe mentre el Neil (Estadunidenc) llegia la seva redacció sobre la "Heimetland" (pàtria), una noia Colombiana, ha saltat i ha dit que ell no era americà - com havia dit en la redacció - sinó que era de Nord Amèrica. 

A segona hora hem començat a treballar les declinacions en els articles i aquestes coses, i el professor ens ha passat un rap bastant ridícul, una de les cançons típiques dels llibres de idiomes. mentre feiem els exercicis abans de marxar cap a casa, el professor ens ventava amb un llibre, avui feia molta calor; bé ara potser em mateu, però aquí molta calor vol dir uns 28-29 graus. 

Quan he arribat a casa estava sol, i més tard a les dues a arribat en George. Ens hem posat a fer el dinar: patates fetes amb mantega i romaní amb salsitxes d'herbes, i una amanida normal i corrent. Després de la migdiada de rigor hem anat cap a la galeria que té la Carme, aquella senyora de València que vam anar a visitar la setmana passada. D'allà m'han portat cap al museu i m'han demanat l'audioguia en castellà. 

Encara que el primer que he visitat han sigut els calabossos - esgarrifant- i les sales on es feien els 'interrogatoris', començaré explicant l'ascens al poder del partit Nazi aquí a Colònia i com estaven estructurats. Bé bàsicament explicaré el que m'han explicat del període que va de 1919 fins a 1933, que és quan els nacionalsocialistes prenen el poder a tot Alemanya i comencen a controlar tota la població. 

Ja el 1919, abans de l'aparició del partit nazi a Alemanya, hi havia grups de ideologia racista i amb un fort caràcter antisemita. Aquest caldo de cultiu, permet anys més tard l'ascens del partit nazi al poder. El 1920 amb un canvi de nom el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys arriba al poder. Intenten un cop d'estat el 1923, fallit. Però tot i així es segueixen presentant a les següents eleccions. Cal fer menció a la situació de Posguerra que es vivia a Alemanya i al fet que perdés la guerra com a canalitzadors del sentiment nacionalista. 

Fins el 1933, el partit Nazi era un partit totalment residual, però amb el crack del 29, experimenta una revifalla que el porta a tenir un 39'40% dels vots a les eleccions municipals de 1933 a la ciutat de Colònia, cal destacar que això són 10 punts menys del que la resta de ciutats Alemanyes. Tot i això l'endemà, la resta de partits són prohibits, i els comunistes i socialistes deportats. Els grups conservadors i afins es van convertir al Nacionalsocialisme abans que aquest entrés a les estructures de poder de les seves organitzacions. Ja que això és el que van fer, col·locar gent del partit en les organitzacions afins. 

M'ha sorprès especialment la manera en que s'organitzava el partit per controlar la vida diària de la gent. A més de 'recomanar' una sèrie de organitzacions que regien la vida social a la gent, el control anava de dalt cap a baix, fins a tal punt que hi havia un guarda per cada illa de cases que fins i tot controlava els dormitoris de les cases. La funció d'aquest guarda era saber quines eren les amistats de la gent, si penjaven o no les esvàstiques quan hi havia desfilades del partit, etc. 

Ara passo a la part desagradable, les cel·les, on hi havia empresonats jueus, Gitanos, comunistes i tota mena de resistència o contraris al règim. No hi tornaria, ha sigut tenir un calfred constant. Les sales on era la gent no feien més de cinc metres quadrats, i sovint hi havia més de 10 persones, fins a 33 n'hi havia hagut en una sala segons un informe de la Gestapo datat del 1942. Les parets de les cel·les, eren plenes d'escrits, cosa que proporciona informació sobre les condicions de vida: una mica de sopa i pa cada matí per menjar, i anades al vàter al matí i la tarda. La resta de necessitats en un cubell que hi havia a la cel·la. 

Al costat de la sala on es feien els interrogatoris, hi havia una sala de terror psicològic: l'habitació no devia fer més de dos metres de llarg per mig d'ample, tot just perquè hi cabés una persona estirada, l'única llum que entrava, i això es repetia en totes les cel·les, era la que entrava per una finestra situada a peu de carrer. 

Sota aquestes sales, hi havia les calderes i el búnquer per quan hi havia bombardejos. Els presoners no hi tenien accés, per la qual cosa a més de la penositat amb la que havien de viure els presoners, s'hi sumava la por a les bombes que queien. 

Un altre cosa que impressiona, i molt són els escrits que hi ha a les parets. Segons sembla els guardes no reprimien aquests escrits. Els que hi ha es poden agrupar en quatre classes, ordenats de més a menys freqüència: escrits a persones estimades, escrits explicant les condicions de vida, i finalment els millors: escrits cridant a la dignitat, a mantenir el cap alçat. 

Casualitats o no, avui 18 de Juliol de 2013 fa 77 anys que s'esdevingué el cop d'Estat a la península. Mentre era dins, no he pogut evitar que em vinguessin al cap les paraules que en Xavier Domènech ens va explicar a classe de Història del Món Contemporani les paraules que van esdevenir un símbol després de l'horror dels camps d'extermini: 'Mai més, enlloc, contra ningú.'


16 de juliol del 2013

Tag 12 und Tag 13: Fent amics+visita guiada.

Com que m'ha desaparegut l'entrada d'ahir, en faré un resum i explicaré el dia d'avui: 

Ahir a l'hora del descans la Gloria ens va explicar que hi havia un grup de espanyols a Colònia en el facebook i que ahir a la tarda havien quedat per anar a prendre alguna cosa. Hi vam anar ella, una canària, dos gallecs, i jo. Vam quedar al centre de Colònia i vam estar estirats una estona a la gespa mentre xarràvem dels i les alemanyes, de Colònia i ho comparàvem amb l'Estat. Ens va dir també que hi havia una visita guiada pel centre de Colònia l'endemà (avui). Més tard ens vam aixecar i vam anar a fer una cervesa a un cafè que hi havia aprop. Metro, sopar, i dormir. 


Avui per poc no em llevo, mare meva que bé que s'està al llitet. Fins unes 2 hores després de llevar-me no he començat a ser persona. A més a més no em podia comprar cafe perquè no duia monedes a sobre. Drames del S. XXI. Ja un cop a casa he dinat mandonguilles i a fer la migdiada, que m'he quedat fregit en zero coma. Un cop llevat he estat fent el burro pel facebook i he començat el text que hem de fer per demà: un text sobre el nostre país o ciutat; no ha dit res del nostre estat.

Ja cap allà dos quarts de sis he sortit de casa per agafar el metro ja que havia quedat per  anar a fer la visita pel centre de Colònia. Sort que era preu reduït, perquè hi ha hagut més anectdotes que història, la veritat. Un cop feta la visita, la Glòria ha anat a comprar un regal a la seva companya de pis, i la Leila, els dos gallecs i jo hem anat a comprar una cervesa i beure'ns-la a les escales de la catedral. Allà parlant de talls de cabell ha sortit el tema de la independència: no acabaven d'entendre això que Catalunya i Espanya són dos països diferents, però tampoc han posat pegues a que Catalunya s'independitzi. 

Un cop acabada la cervesa hem entrat a l'estació central de Colònia que ens quedava al costat i he comprat una currywurst, que m'encanta. Ja després poca cosa he marxat cap a casa a fer sopar i fer deures, cosa que ara hauria de fer, així que... 

GutNa!

15 de juliol del 2013

Tag 11: Rutinariament.

Avui ha sigut un dia un pèl avorrit, he fet poca cosa. Primer a classe em treballat el perfekt, cosa que ja havia fet a Barcelona. Després de un breu memory i que ens posessin els deures per demà, he anat a buscar el tramvía-metro i... s'ha passat pel cap baix més de 15 minuts aturat. Quan me n'he cansat he sortit del tramvía que quan entra sota terra és metro, i he anat seguint la vía fins a la última parada que surt a la superfície.

Allà he agafat el tren que em toca, però de nou s'ha estat aturant de tant en tant a la via. Resultat: un trajecte que normalment faig en uns 30 minuts s'ha convertit en un de uns 60. Però vaja, das ist Köln (Això és Colònia). He arribat que la Magda tot just havia acabat d'arribar, i després de un breu pica pica ens hem posat a fe el dinar. Macarrons amb salsa de tomàquet i cansalada. I després, com sempre la migdiada.

Un cop llevat he començat a fullejar el que serà la lectura d'aquests dies: GAVASA, JUAN et al. Historias de maquis: 1999). Prou interessant. Després he estat fent una mica de deures, he berenat al balcó amb la Magda i el George i he tornat a fer el dropo una estona mentre feia deures. Ara anirem a sopar, i després suposo que rondaré una mica més pel facebook i anotaré més coses en la llibreta aquella que vaig dir.


14 de juliol del 2013

Tag 10: Dia de bici.

Avui tocava excursió de bicis amb el Centre Català. Un cop llevat, que m'ha costat una mica i després d'esmorzar a casa hem anat cap al punt on havíem quedat. Així doncs a allò de les 10:50 hem sortit la Magda, el George, la Laura la noia que treballarà a la Ford i jo cap a una església del costat del Rhin. Allà hem estat esperant els del País Valencià fins que un cop han arribat, hem anat tirant i en Mischi, que crec que li diuen, i l'Arnau s'han quedat esperant dos que s'havien perdut. En Mischi és el company de la Mar i l'Arnau el germà. 

Hem anat seguint el Riu direcció Nord fins un poble medieval que va ser restaurat després de la 2GM Bier Garten, una cosa molt tradicional d'aquí Alemanya. Uns quants hi anàvem en bici un uns altres han vingut en cotxe. Hem arribat primer els ciclistes, així que hem anat fent i ens hem demanat una weizen (Cervesa de blat, són les millors). Hem dinat també, he demanat Gyros, que és un kebab a la grega. M'han portat la carn de kebap, de porc era, tallada unes patates, ceba crua i salsa de ioghurt d'aquesta tan bona. 
Havent dinat hem anat a fer una volta pel poble, que em recordava als típics pobles de la Catalunya central on va la gent a estiuejar però en versió alemanya. Hem anat a visitar un molí del qual hi deu haver alguna foto però que ara em fa mandra penjar, ho sento tampoc era res de l'altre món: un molí de vent per a moldre blat.

Ja de tornada hem anat a fer el que es diu Cafe Kuchen: cafè + gelat, però jo ja em conec les copes de gelat que gasten aquí i he preferit demanar un Capuccino i prou. De tornada la Magda ha anat amb cotxe perquè ha tingut un accident d'anada i li feia malt el genoll. Els altres hem anat prou ràpid de tornada. Ara ja fa una estona que sóc a casa i ara tocarà una dutxeta, fer els deures que no he fet i a fer nones. 

El que m'ha agradat és que la Clara m'ha ofert casa seva per si l'estiu que ve vull venir aquí a passar-me tot l'estiu fent cursos intensius. I amb el Tomeu, el seu fill farem un tandem lingüístic perquè ell practiqui el català i jo l'alemany. 

13 de juliol del 2013

Tag 9: Focs artificials.

Avui he dormit fins que he volgut. Les 11 +/-. Mentre el George es dutxava jo he esmorzat un suc de taronja, que al final ha resultat ser un Pomelo amb pa untat amb mantega i confitura de maduixa i vainilla. Després m'he dutxat i he estat mandrejant per casa i fent deures. 

Mentre feia els deures la Magda m'ha explicat que al final no faria falta que anés demà al matí a casa la Mar a buscar la bici per l'excursió. Que aniria a buscar-la a casa la Clara, que viu aquí a la vora. 

Un cop dinats hem anat a buscar la bicicleta. Ens ha donat la benvinguda la Clara, la presidenta del Centre Català d'aquí Colònia i un gat de color taronja, l'Ovidi. He conegut el Tomeu, el seu fill que és un alumne de Català de la Magda. Bon noi, potser fem parella lingüística mentre estigui aquí a Alemanya.

A la tarda he estat acabant els deures i després, cap a les 7 hem berenat apfelstrudel (pastís de poma) amb gelat de vainilla i nata. Durant el berenar m'han explicat que els casaments aquí solen durar més de un dia, i que en els 50 anys de casats dels pares del George les celebracions entre visites de veïns i coses, van durar una setmana. Fins els va visitar l'alcalde i el capellà o quina sigui l'autoritat religiosa pertinent


Despres hem fet cap cap el riu, on hi havia focs artificials. Abans però, hem estat passejant i he vist una regata de rem (aix, com enyoro l'esport) He begut una kölsch i he menjat una Thüringische Rostbratwurst, molt bo tot plegat. Butifarra alemanya a les herbes. Després si els focs, però vaja prefereixo el piromusical de la Mercè, això si, molta menys gent.

Demà toca excursió en bici i fer tota la feina que no he fet aquests dies de passar apunts a net, vocabulari i aquestes coses pesades. 


GutNa!

12 de juliol del 2013

Tag 8: Primera setmana.

I ja fa una setmana que sóc aquí i cinc dies des que vaig començar el curs. JA!? Collons que en passa de ràpid el temps. Massa. Avui hem dinat les restes del sopar d'ahir, i si, migdiada again, com m'agrada dormir. 

Després de dinar la Magda i jo hem anat a una galeria a que jo conegués la Caroline una noia alemanya que ha de venir a Barcelona aquest Setembre i que m'anirà bé conèixer perquè així podrà practicar el català i jo l'alemany. És estudiant de història de l'art i pel que es veu per poder fer un erasmus ha de treballar en algun museu. 

Després hem passejat una estona per la ciutat. Hem seguit el riu, i allà m'ha explicat un fail de la ciutat: quan van construir l'auditori de la filharmònica, ho van fer tant bé que el van enterrar sota terra i ara quan la gent hi passa per sobre, les passes ressonen i cada cop que hi ha actuació posen uns homes que demanen que la gent no passi.

Passejant, he vist un cartell del partit comunista turc que tenia a més de la falç i el martell amb l'estrella a la punta del martell, un fusell que travessava el típic símbol comunista. 

Per sopar hem comprat un menjar popular alemany, a un restaurant regentat per uns àrabs, que ens ha costat 19€ pels tres: pizza. Ara fa una estona he fet un skype amb casa per parlar una estona amb els pares. I bé Das ist ales per  Heute, que diuen aquí. 

Demà al matí no m'he de llevar a cap hora, UE! 

11 de juliol del 2013

Tag 7: Federalisme alemany

Avui després de classe, que hem acabat temari i he estat amb la Gloria i el Lorenzo - ara ja recordo com es diu - avui hem acabat de fer la unitat 1 i hem aprofundit una mica més en la llengua alemanya, quin embolic Mein Got. Al descans he acompanyat la Glora i el Lorenzo a comprar el llibre d'exercicis, que no el tenien. 

Avui ha fet una mica més de fred. Si segueix així hauré de comprar un jersei o alguna cosa que abrigui, que si no moro. 

Després de dinar he fet una migdiada de campionat, ieah. Ara arriba una convidada que soparà amb nosaltres la Laura. Ja hem acabat de sopar, ens hi hem estat una bona estona la veritat. I en 7 hores i trenta minuts em llevo... Amb el que m'agrada dormir a mi.

La Laura és una noia que va venir a Alemanya per treballar, una enginyera. Després d'estar treballant en una empresa subcontractada per la Ford, aquesta li ha ofert un contracte indefinit de treball, si indefinit. Un luxe vaja. La veritat és que se la veu molt contenta. 

Durant el sopar hem estat parlant del sistema educatiu alemany i també sobre com funciona el sistema federal alemany; un tema bastant recorrent últimament  Cada Estat té plenes competències en educació, i el Ministre d'educació alemany poc hi pot dir. O per exemple, pel que fa a lleis federals els Governs envien un representant per parlar-ne i aquest té vot ponderat en funció del pes de la població que representa. 

També pel que estic veient el Estat del Benestar està caient a trossos aquí a alemanya, però vaja res estrany quan aquest està lligat al treball. En fi que Alemanya no és la terra promesa. Ah! I tots aquests que ens compareu amb Bavaria: siusplau, prou. Bavària ha sigut un Estat que ha viscut de les subvencions durant molts anys, i gràcies a les quals ha pogut arribar al nivell que té ara. Per si tot això fos poc és un Estat amb un alt nivell de estratificació social. 

Pere Navarro, pren nota.

Da, sie sehen Gute Nacht

10 de juliol del 2013

Tag 6: Tercera etapa.


Avui ha classe hem treballat més els verbs modals i les frases amb Warum i Weil (Per què i Perquè. Ens hem quedat fora xerrant el noi valencià que ara no recordo com es diu, la Gloria l'Angela i el noi brasiler de qui tampoc recordo el nom. Hem comentat que malparlats som a la península i quina mà de insults té el castellà. D'altra banda, o m'ho sembla a mi o el volum de gent comença a disminuir. 

A la segona part de la classe he tingut un noi turc de parella de treball, al principi jo anava una mica perdut, però al final ens hem acabat entenent. M'ha preguntat que de on era, i de seguida m'ha tret el tema de Catalunya. Havíem de completar unes fitxes on hi havia el que sabien fer uns personatges i el que no - això em recorda que tinc vocabulari per fer - i després el que sabíem fer nosaltres. El mestre m'ha preguntat i m'he pogut lluir dient que sóc bo cuinant. 

Quan he arribat estava sol, podria haver-me posat a fer feina, si. Però avui m'ha entrat una mandra considerable, i mira m'he apalancat al facebook tota la tarda. Ara ja he fet els deures, només em falta passar apunts a net i fer una mica de vocabulari. 

A la tarda han vingut els alumnes de la Magda a fer classe, jo he seguit mandrejant i llegint i fent coses poc productives. Rectifico, llegir no és poc productiu. A les vuit o així m'ha cridat la Magda per berenar i he menjat amb una infusió de fruites vermelles que es veu que es bastant típica de per aquí. 

Després si que m'he posat a fer feina, els deures i aquestes coses. Suposo que ara em posaré a passar apunts, posar nou vocabulari al llibret que m'he fet, i apuntar un parell de coses que em sobten o que aprenc de la vida aquí a Alemanya. Sopar i dormir. 

9 de juliol del 2013

Tag 5: segona etapa.

Avui he sortit una mica just de casa i he fet tard a classe, no hem fet res gaire interessant: corregir deures i fer els Modalverben (Verbs modals) en passat i present. Al descans he parlat una estona amb els dos nois Castellans, un és de la Ribera i l'altre de Màlaga. En arribar a casa he mandrejat una mica i poca cosa més, després de dinar m'he posat a escriure aquest paràgraf i després baixaré al carrer a comprar una llibreteta per anotar coses que em cridin l'atenció d'aquí Köln.

Després de dinar he fet el manta una bona estona i després hem anat amb la Magda a comprar una llibreta i després hem anat a fer una cervesa. Allà m'ha explicat que els alemanys els diumenges pel matí tenen costum d'anar a bars/restaurants a fer uns esmorzars-dinars del quinze i després no dinen ni res. Els diumenges aquí són dies de preparar-se la setmana. 

Un cop a casa he obert l'ordinador per escoltar música i m'he dedicat a fer els deures, passar els apunts a net i començar una fitxa de vocabulari. Ara en breus soparé i després ja cap a dormir, a veure si aquesta nit dormo més i demà sóc una mica més persona. 




I això que veieu aquí és la meva habitació: un sofà llit desplegable, un armari desmuntable del Ikea i una habitació per encabir-ho tot.








PD: Si del recull aquest de coses curioses dels alemanys i alemanyes en trec res decent ho podreu llegir aquí 

http://elnoidelbarret.wordpress.com/

8 de juliol del 2013

Tag 4: Primera etapa.

Avui m'he lllevat d'hora la matí, i després de tot el ritual que es fa per ser persona, he sortit de casa amb la motxilla a l'esquena i les ganes de començar. He agafat el metro i al cap de dues parades he baixat i he agafat un transbord. Havia de baixar a Arnulfstrasse, però m'he passat de llarg i he anat quatre o cinc parades més enllà quan me n'he adonat he fet mitja volta i he baixat on tocava.

Un cop a la Universitat Popular (no em feu buscar ara com es diu en alemany), he entrat i m'he posat a buscar la meva aula. Allà m'hi he trobat unes 20 o 30 persones d'edats diferents, des de els vint-i-pocs fins els trenta-quaranta. Quan he arribat els alumnes tenien un paper plegat amb el seu nom, així que he agafat lloc i he fet el mateix.

Hem començat fent un exercici sobre com ens diem de on venim, què ens agrada fer, etc. Es tractava d'anar preguntant a la gent i després havies de presentar a algú. M'ha sorprès que hi havia força gent de Espanya o Sud Amèrica, sens dubte el grup de gent més gran. M'ha agradat que es digues que "Er kommst aus Katalonien" en comtes de "aus Spanien", però diria que això a algú no li ha fet gràcia; a la tornada mentre estava parlant amb un noi brasiler, quan ha passat un noi del país veí pel meu costat a l'estació li he dit hola però no ha contestat, enfi.

A les onze hem fet un descans de vint minuts i he estat parlant amb la Gloria, una Andalusa de Huelva molt maja. Hem pujat a un altra aula que sembla que ja serà la que farem servir cada dia, i allà hem treballat el connector 'perquè' (Weil) i 'encara que' perquè us feu una idea del que és l'alemany faré una frase en català però amb estructura alemanya:

Jo estudio alemany, perquè jo un erasmus vull fer. 

A la tarda, després de una migdiada la Magda i jo hem anat a una recepció que es feia a uns nois que venien a estudiar FP a Alemanya. Un conveni de CCOO o de les cambres de comerç, no ho sé. Allà he conegut a la presidenta del Centre Català i m'he tornat a trobar amb la Mar un altre cop, m'ha explicat que això de Bolonya que si convaliden títols i que si polles amb vinagre, res de res. Ni per això serveix. Queda a discrecionalitat de qui hi hagi a la Universitat alemanya.

Després hem estat una estona a la Terrassa del Museu de la Xocolata de Colònia i allà m'ha fet cinc cèntims de la història de la Ciutat. A veure si li pregunto al George i faig un post explicant la història de Köln, així tinc un post comodí. Ja després hem tornat, m'he posat a fer deures i passar el que he fet a classe a net. Ja he sopat i ara toca dents i dormir.

Curiositat: No creuen els semàfors em vermell.

Gutna!

7 de juliol del 2013

Tag 3: Escalfament


Avui pel matí hem repassat una mica d'alemany per estar preparat per demà. Hem fet una mica d'aperitiu i després macarrons amb salsa de xampinyons. A la tarda hem sortit a passejar i a mirar si trobàvem un festival de música a favor dels drets humans que es feia avui. 

Ha costat una mica trobar-ho perquè les indicacions no eren clares, però hi hem arribat després de seguir els cartells del concert, rollo GR. Allà casualment ens hem trobat unes amigues de la Magda i el George del centre català que eren del País Valencià, en tenen vint-i-trenta i sembla ser que m'han adoptat com a germà petit; la setmana que ve hi ha un festival o concert de música d'aquesta de festes de barri i m'han dit que hi vagi amb ells. 

Es deien, a veure si en recordo els noms: Mar, Aurea, Arnau, Miquel, i una altra noia que ara no recordo com es deia. M'ha fet gràcia perquè xarrant, la Mar es veia de una hora lluny que de jove havia militat a Maulets o alguna cosa de l'estil, serà divertit quan digui que sóc jerqui. No em malinterprateu, només que em farà gràcia tenir la típica discussió 

Quan ens hem fartat del concert hem fet cap cap a casa, caminant igual que a l'anada. Aquí si que tenen parcs de veritat, no com a Barcelona. Un cop a casa ens hem posat a fer el sopar; una coca de verdures molt bona, després quan han sigut les 00:01 he trucat a casa per felicitar l'aniversari de ma mare i ja al cap de poc a dormir que demà començo classes i he de matinar

6 de juliol del 2013

Tag 2, Exploració i compra de queviures


Avui m'he despertat a allò de les 9 quarts de 10. Demà ja em llevaré més d'hora per acostumar-me a això de matinar, què hi farem. 

Després de cremar-me una mica amb la dutxa hem esmorzat, i al cap de poc al carrer a comprar. Pasta de dents, sabó pel cap, maquineta i espuma d'afaitar i coses com ara llet. De camí cap a casa hem comprat el pa i un cop allà hem agafat el cotxe i hem anat cap a una botiga majorista de productes espanyols, on si tens DNI espanyol et fan un 10% de descompte. 

Després de dinar he fet la migdiada, i un cop llevat a quarts de sis hem sortit al carrer perquè vegi com s'arriba a la Universitat Popular que és on faré les classes d'alemany. A més d'això és també una escola de música i de FP, no em queda massa lluny de casa la veritat. Després hem estat passejant pel centre de la ciutat, i hem anat a la plaça del mercat vell que s'hi feia un festival del Pride Köln, hem pres un Mojito i hem estat passejant per la vora de Rhin. Allà ens hem trobat uns amics del George i la Magda, la Maite i el Franz, que ella és de Cantàbria i ell de la ciutat. 

Hem anat a un bar a fer unes birres, si unes, perquè si allà tenim més la tradició de anar de bar en bar, aquí arribes a un bar i t'hi quedes. I el que és pitjor, si no poses el posavasos sobre el got o copa que estàs bevent el que fan és portar-te una altre cervesa. I amb la broma me n'he pres 3. Mentre anava per la segona m'han dit que em demanés un "Mig Gall", molt bo de veritat; papa si llegeixes a Barcelona te'n preparo un, ja m'han dit on he de comprar les coses. 

Quan hem sortit del Bar eren les 11, hem agafat un tramvia i després de un transbord hem arribat a casa, la Magda i jo hem menjat una mica més, i cap a casa. Ara és tard un quart de dues, també és cert que acostumo a perdre el temps tan bon punt obro l'ordinador, però vaja. Demà en principi toca repassar una mica d'Alemany i poca cosa més 

Gutna!

5 de juliol del 2013

Tag 1: Arribada i establiment del campament base






Primer dia, en Xitu m'ha llevat a les 7 abans de sortir a caminar. Un cop dutxat he buscat l'esmorzar però res. Per tant he segut llegint un llibre fins que ha arribat el meu amfitrió. Hem esmorzat torrades amb confitura (de maduixa i de esbargínia), i una tassa de cafè amb llet. Després de fer quatre carantonyes a les gates hem enfilat cap a l'aeroport. Després de dir adéu amb la mà un cop passat el control de seguretat he voltat fins que els altaveus m'han dit per quina porta havia d'entrar. 

Allà m'he assegut al costat de una noia que viatjava sola i ha resultat ser catalana, cosa que m'ha ajudat a fer l'espera fins que arribes al vol més amena, ja que un cop enlairats hem anat fet capcinades, mentre cadascú escoltava la seva música. 




Quan hem arribat a la sortida no hi havia ningú esperant; com va dir la Magda a vegades a Köln els passatgers surten per on no toca - Das ist Köln - que diuen sovint. Al cap de menys de 5 minuts ha arribat de la porta per on havíem de sortir, m'ha calmat la gana amb un panet de sal i després d'agafar el tren que porta cap a la ciutat i el metro hem arribat a casa. 

Un cop arribats hem fet una Kölsh la Cervesa que es pren aquí. Quan ha arribat el George al cap d'una estona hem baixat a comprar un Kebab al costat de casa; és curiós, aquí se'ls mengen diferent. Fan servir pa de pita, aquell que és obert, i no ho escalfen. 

A la tarda hem estat preparant el que serà la meva habitació aquests dies. Hem posat cortines a les finestres (Important!), muntat l'armari de Ikea, i preparat el sofà llit, i després ja poca cosa més. Ara són les 00:00 i em llevo d'aquí 9-10 hores. 
Gutna!
Cosa Guai: Als bars és més barat una Birra que una ampolla d'aigua.

4 de juliol del 2013

Tag 0: Maleta i aproximació.


Començo el que serà el meu diari personal aquests 36 dies que estaré a Alemanya. El d'avui el marco com a dia zero perquè encara no estic a Alemanya. De moment als Països Catalans encara, a Cornellà del Terri, un poble de Girona per ser exactes. 

Porto un parell de dies que sóc un sac de nervis, pitjor que un flam patint un terratrèmol de nivell 11 a l'escala de Richter, encara que sols arribi fins el 10. El meu germà no hi ha ha ajudat, fent un drama del fet que estarà molts dies sense veure'm, 15 dels quals de campaments. Tampoc ha ajudat que avui a les 12h tingués un examen de etnicitat havent d'agafar avui un bus cap a Girona. 

Després de fer la maleta ahir nit  a ultima hora en arribar a casa quan va acabar el Sopar de Monitors i haver visitat els de tupper, vaig anar a intentar aclucar l'ull; res. M'he llevat prou bé, he fet quatre coses per casa, m'he dutxat i cap a la UAB. Biblio, examen, FGC, anar a buscar el Joan a casa que l'havia convidat  a dinar, dinar, refer i pesar la maleta, anar a casa el Joan, tornar a casa, anar cap a l'estació amb mon germà. he agafat el bus. Allà hi ha hagut una petita crisi quan he vist que la bateria del mòbil moria, però fent de Mc Gyver he agafat la bateria de l'altre mòbil (un que és lliure i faré servir allà a Köln), i l'he posada en el que faig servir normalment però, Oh! no! sobra espai i no fa contacte Schaize! (Que vol dir "merda!)". Ho he solucionat plegant el paper del ticket del viatge perquè pressionés i fes contacte. 

He arribat a Cornellà del Terri a allò de les 20:30. Allà m'esperava en Xitu, un amic de tota la vida que és com un Oncle. Hem vingut cap a casa seva i mentre feia feina a l'hort i a la cuina (és pastisser professional), jo he pujat a l'ordinador i a fer servir el facebook, el twitter i a escriure això que llegeixes. Ara en breus anirem a fer el sopar: pa amb tomàquet i embotit o formatges, truita, verdura; ves a saber. Ja us ho diré demà a la nit. 

Auf Wiedersehen!!