Tal i com vaig prometre, continuo.
Perquè cony hi ha d'haver gent que no té res millor a fer que tocar la moral als altres?
perquè? No ho entenc. Què troben de espècial en veure sofrir a l'altre gent? Jo sóc un d'aquests afectats, els que em coneixeu segurament intuireu de que us estic parlant. Aproximadament des de segon de primaria que hi ha un desgraciat, li direm Joan que de tota la vida que s'ha ficat amb mi. Durant la primaria els qui ho van fer a més del miquel, van ser: el Josep, el Miquel, aquests no tant, El Guillem, aquest déu n'hi do, però a sisé de primaria va parar i ara som molt bons amics. I més o menys ja està. Però tampoc vull que m'magineu com el tipitc nen sense amics i a qui tothom pega i insulta, no, a part d'aquests ningú més es ficava amb mi. Doncs bé va acabar la primaria i vam anar a l'ESO el Josep i el Miquel ja van parar d'emprenyar. Però van entrar nous alumnes. Un d'ells el Sammuel també es va sumar, bé mentida, el Joan val a dir que ha primer d'ESO es va calmar. Però el cas es que aquest Sammuel em va estar tocant la moral fins a segon a tercer ja va parar. A segon el Joan se'n va anar a la Blume i el van expulsar i per tant, ara, a quart a tornat més pesat que mai. I el pitjor es que un repetidor que es diu Dani de tant en tant hi va ficant cullerada. En fi, encara no entenc perqè cony hi ha d'haver gent que es fiqui amb els altres. Per qüestions obvies els noms han sigut canviats.