Felicitat injustificada

Davant l'ordinador pensant en què escriure. Falta poc per acabar el curs i tot i així es estrant; no en tinc ganes. Ara es quan em trobo millor a l'institut. Per què¿ No ho se. Potser perquè estic deixant enrere vells complexes, antics fantasmes que actualment només aspiren a esperits, ombres del que van ser. Suposo que ja tocava no? Imagino que tot això deu tenir relació amb haver canviat d'institut, començar a sortir més, no obsessionar-se tant pels petits detalls, adonar-se que tens mes amics dels que creies. Les hormones hi deuen tenir influència també suposo. Encara que de tant hi ha algunes depres puntuals de unes hores, en conjunt estic molt millor que fa un any, per dir alguna cosa.
Com ha començat aquesta mena de monoleg interior? ah si, he dit que no vull que acabi l'institut, doncs si, perquè un cop hagi acabat durant 2 mesos no tindré res a fer a part de buscar com quedar, pujar al terrat, TR...., mates...., buscar com estalviar diners perquè ja se sap quan arriba l'estiu comença la festa casi diaria, espero. I despres d'aquests dies d'incertesa.... BERLÍN. Bé, el tema serà l'any que ve a veure que fem. I el setembre 17 anys i 2n de Batx.... que passarà volant i tots els coneguts i saludats desapareixeran del mapa i no els veure mes i hauré sigut burru i hauré creat llaços massa forts i em sabra molt de greu no tornar-los a veure. Però malgrat tot no em puc queixar, em trobo en un estat de felicitat injustificada.

A les barricades companys.

Avui es 1 de maig, dia del treballador. I que han fet els sindicats i partits politics? Posar-se davant la camara i dir que els empresaris son molt dolents i karl marx era molt bo. Considero que avui hauria de ser un dia on es fessin mes coses. Avui hauria de ser un dia de reflexió. No n'hi ha prou amb ser reaccionari i protestar davant les mesures que s'estan prenent per paliar els efectes de la crisi. Avui cal plantejar-se que hauriem de fer davant com està el mon i que fa cadascú de nosaltres per millorar-lo una mica. Avui caldria plantegar-se quin camí vol seguir l'esquerra i els sindicats. Jo personalment considero que el discurs d'enfrontament de classes es buit avui, avui cal recordar que qui te el poder realment, qui domina el mon son quatre gats que estan podrits de diners i que s'ho arreglen perquè les decisions que prenen els partits polítics siguin les que els beneficin. Parlant clar, si catalunya no es independent es perquè no interessa a qui te la pasta, si qui te els cales li anes bé que catalunya ho fos, segur que l'estatut ja hauria sortit d'allà, ja poden canviar els partits, els colors o les persones, el resultat sempre serà el mateix, qui es veurà beneficiat de tot no serà el poble ras, no, serà qui te mes pasta que senzillament l'incrementarà. Per exemple hi ha una llei que dona ajuts a qui te 3 fills o mes. De veritat penseu que algú amb problemes econòmics tindrà 3 fills? No. Senzillament perquè amb prou feines pot mantenir-ne un.

Ah! i no oblidem el tema de les pensions, aquí si que pringarem, ens tocarà treballar fins que morim com aquell qui diu, ja ho hauran de fer els nostres pares, mira que et dic. Està clar, qui te la riquesa te el poder i el mes injust de tot es que aquesta riquesa ha sigut heredada. La riquesa es una malaltia que no es d'orígen genètic, encara que si hereditària.