Powered By Blogger

25 de febrer del 2010

Merda per variar

Merda un altre cop toca menjar merda com sempre ha passat, com sempre passarà. Per què? Per què un altre cop? Que passa, que mai n'aprenc? Qualsevol diria que m'agrada patir, sempre un i un altre cop, entabancant-me amb la mateixa pedra Perquè? Quin mal he fet jo perquè sem negui aquest bé? Perquè mai n'he pogut disfrutar? Perquè he sigut privar d'aquest d'aixo que segons diuen es tan fantàstic? Mentida, no és fantàstic, és una merda, una gran merda, sols m'ha portat depres i mes depres sense final. Hauria viscut millor si aquest sentiment, aquest tipus de relació mai hagués existit, si d'això que en gaudeixen molts i en sufrim pocs no existís. Aleshores seria més feliç. I es que no puc deixar de preguntar-m'ho, perque triomfen tant els fills de puta? Perquè gent com jo ha de patir, plorar, menjar merda i sufrir i d'altres que fan mal a molta gent tenen sempre èxit? Què cony he fet per mereixer aquesta merda? És que sempre estaré així? És que mai passaré de grupau a princep? És que estaré sol per sempre més, mentre els meus amics es van aparellant? Mai trobaré a algú, mai.
Es que no hi ha dret mai he fet mal a ningú, mai, I en canvi mira, aquí estic, fet merda. Mentre desgraciats sense sentiments van vivint sense patir, sense plorar i en canvi jo... Em posaria a cridar, pegar, destrossar coses però no puc. Però és que sempre caic en el mateix error; conec a algú, m'hi fixo, m'agrada, m'enamoro i PAM, llagrimes i xocolata negra