Tag 4: Primera etapa.

Avui m'he lllevat d'hora la matí, i després de tot el ritual que es fa per ser persona, he sortit de casa amb la motxilla a l'esquena i les ganes de començar. He agafat el metro i al cap de dues parades he baixat i he agafat un transbord. Havia de baixar a Arnulfstrasse, però m'he passat de llarg i he anat quatre o cinc parades més enllà quan me n'he adonat he fet mitja volta i he baixat on tocava.

Un cop a la Universitat Popular (no em feu buscar ara com es diu en alemany), he entrat i m'he posat a buscar la meva aula. Allà m'hi he trobat unes 20 o 30 persones d'edats diferents, des de els vint-i-pocs fins els trenta-quaranta. Quan he arribat els alumnes tenien un paper plegat amb el seu nom, així que he agafat lloc i he fet el mateix.

Hem començat fent un exercici sobre com ens diem de on venim, què ens agrada fer, etc. Es tractava d'anar preguntant a la gent i després havies de presentar a algú. M'ha sorprès que hi havia força gent de Espanya o Sud Amèrica, sens dubte el grup de gent més gran. M'ha agradat que es digues que "Er kommst aus Katalonien" en comtes de "aus Spanien", però diria que això a algú no li ha fet gràcia; a la tornada mentre estava parlant amb un noi brasiler, quan ha passat un noi del país veí pel meu costat a l'estació li he dit hola però no ha contestat, enfi.

A les onze hem fet un descans de vint minuts i he estat parlant amb la Gloria, una Andalusa de Huelva molt maja. Hem pujat a un altra aula que sembla que ja serà la que farem servir cada dia, i allà hem treballat el connector 'perquè' (Weil) i 'encara que' perquè us feu una idea del que és l'alemany faré una frase en català però amb estructura alemanya:

Jo estudio alemany, perquè jo un erasmus vull fer. 

A la tarda, després de una migdiada la Magda i jo hem anat a una recepció que es feia a uns nois que venien a estudiar FP a Alemanya. Un conveni de CCOO o de les cambres de comerç, no ho sé. Allà he conegut a la presidenta del Centre Català i m'he tornat a trobar amb la Mar un altre cop, m'ha explicat que això de Bolonya que si convaliden títols i que si polles amb vinagre, res de res. Ni per això serveix. Queda a discrecionalitat de qui hi hagi a la Universitat alemanya.

Després hem estat una estona a la Terrassa del Museu de la Xocolata de Colònia i allà m'ha fet cinc cèntims de la història de la Ciutat. A veure si li pregunto al George i faig un post explicant la història de Köln, així tinc un post comodí. Ja després hem tornat, m'he posat a fer deures i passar el que he fet a classe a net. Ja he sopat i ara toca dents i dormir.

Curiositat: No creuen els semàfors em vermell.

Gutna!