24 d’abril de 2010

Annorexia.

Tinc un probelma, ella no es fixa en mi, sóc gras. Ja no se que mes fer, m'he apuntat a un gimnàs per començar a aprimar-me, però la bascula no baixa, i això m'obsessiona. m'han recomenat que begui aigua, que així no tindré gana i per tant no menjaré i no m'engreixaré. Espero que així ella es fixi amb mi, suposo que si m'aprimo es deixaran de ficar amb mi. El que no se encara es com començar a aprimar-me. Suposo que deixant de menjar i aquestes coses, voldria entrar internet, però em fa por convertir-me en un malalt.

Estic convençut que si m'aprimo una mica i faig gimnàs les burles dels meus companys pararan i ella em mirarà amb uns altres ulls. I com em puc aprimar? Es molt fàcil, hauré de parar de menjar i provocar-me vòmits, quan vegi que la gent em fa cas pararé. Estic convençut que em sabré controlar

4 d’abril de 2010

Pluja

Plou, i un home pel carrer camina, tot sol, mullant-se, gaudint la pluja. Els turitses corren refugiant-se sota planols de Barcelona desplegats. Ell somriu i tanca els ulls mirant el cel. Es feliç. En que pensa? Tan sols ell ho sap. Però es poden fer suposicions. Li ha tocat la lotería? Es feliç i prou? Es feliç per una trucada? No ho sabem, però ell segueix caminant, rambles amunt caminant mentre veu gent que camina amb pressa amb un paraigues a la mà, ell amb el seu barret en té prou. El que al principi semblaven quatre gotes s'ha convertit en pedra. Però ell, immutable segueix caminant dins les seves reflexions. La natura sembla que s'enfadi davant aquesta indiferència i decideix augmentar cada cop més la seva fúria, pero ell està tranquil, seré, no sembla que li importi massa mullar-se, fins i tot podriem dir que hi troba un cert plaer. Inspira i l'olor de pluja es filtra pel seu nas i arriba fins el cervell, provocant en el nostre home una sensació de plaer.
Finalment deixa el carrer i agafa un carrer petit. La pluja segueix caient amb força. Al cap d'unes poques passes es torna a desviar, es posa la mà a la butxaca i en treu unes claus, camina unes poques passes més i obre una porta.