3 d’agost de 2013

Tag 30: És hora de tornar a casa

Avui és el darrer dies en terres alemanyes. Aquest matí he anat a comprar Souvenirs i coses per endur-me a terres catalanes. A les 10 del matí sortíem de casa. Hem anat al Sud de la ciutat que és l'equivalent al barri de Gràcia de Barcelona, per alternativitat i lloc per sortir de festa. La primera parada ha sigut al museu de la Xocolata, on he entrat a la botiga per endur-me records comestibles cap a Barcelona.

Sortint d'allà hem anat al museu de la Mostassa on he comprat 4 classes diferents de mostassa per cuiar coses a Barcelona. Després hem anat cap el Domm per ensenyar a la Magda els fonaments de la muralla romana que hi ha en un pàrquing. Després cap a casa amb el metro. D'allà he anat amb el George fins a un super mercat a comprar cervesa per endur-me a Barcelona. Venien un Pack de Paulaner en una motxileta la mar de mona, al final he agafat 12 ampolles: 6 litres. Després ja ha sigut dinar i fer la migdiada. 

En despertar-me he començat a fer -per fi- la maleta. Guardar totes les samarretes i tenir-ne una per l'endemà, buscar el MP3 i tenir-lo apunt per demà, mòbils, claus, targetes, etc. Un cop la maleta estava feta, ha tocat plegar el sofà llit i passar l'aspirador per l'habitació. Més tard al cap d'un parell d'hores hem anat a fer una cervesa a un BierGarten d'aquí a la vora. 

Ara en breus anirem a sopar i després a dormir. Demà serà un dia de carretera i manta, tocarà llevar-se a quarts de sis per sortir en cotxe a les 7:00 com a tard: abans cal carregar el cotxe i posar un suport per les bicis que faran servir la Magda i el Geroge a Catalunya. Així doncs, família bona nit, us deixo amb Els Pets. 
http://www.youtube.com/watch?v=CPQacNz6rso



2 d’agost de 2013

Tag 29: Pica-pica internacional

Avui ha sigut l'últim dia, i avui he arribat puntual. L'únic dia que he arribat puntual, i avui no feia falta. Primer hem segut com seiem normalment a classe i el Fabian ens ha passat els certificats d'assistència. Després ja hem començat a deixar el menjar preparat i atacar els plats que els altres havien portat. 

El que més ha triomfat ha sigut un pastís de prunes que ha portat la Monika, una polonesa i una mena de rollets de carn picada i espècies que ha portat en Miras, un noi de Kasahastan boníssim els demanaré la recepta i ho miraré de fer a Barcelona, a veure com queda. La coca no ha sigut el que més ha triomfat hi havia menys talls que persones i n'ha sobrat, però hi ha qui ha repetit.

Quan ja estàvem tips i no ens cabia res més a la panxa, hem anat cap a un parc que hi ha a tres parades de metro a passar l'estona. Hem estat jaient a l'ombra posant música dels respectius països - la música que escolten a Polònia sembla ska! - i bevent cervesa que un parell ha anat a comprar amb les bicis.

Ja quan la gent ha anat marxant, ens hem anat passant el facebook i ja tinc gent per demanar receptes de pastissos i fer difusió del procés de independència de Catalunya

Després ja he tornat cap a casa a dinar i pair una mica l'esmorzar-dinar que he fet. Volia sortir al carrer a comprar, però una calor aplastant de uns 35 graus m'ha retingut. De fet demà matinaré per comprar d'hora al matí i refugiar-me a casa per no passar massa calor.

1 d’agost de 2013

Tag 27 i 28: Ikea i Cuina.

Ahir, com l'altre dia no vaig escriure. Em va fer pal i vaig decidir agrupar els dos dies en un. A classe hem seguit fent els adjectius i les seves declinacions, també vam haver d'escriure quatre coses sobre tòpics que hi ha sobre la gent de la nostra terra. Un cop més va preguntar sobre tots els països menys el meu, però vaja res que no surti de 'habitual. 

A la tarda, un cop dinat vaig acompanyar en George i la Laura, l'enginyera, a l'Ikea per carregar els mobles que necessita pel seu nou pis, que se'n va a viure sola. Em vaig passar la tarda a l'Ikea doncs. Visca l'aire acondicionat. Al final ens hi vam estar més estona de la que creiem perquè la Laura estava una mica indecisa. 

Un cop vam arreplegar els mobles vam anar a buscar un remolc que et podies endur de franc durant tres hores. Vam carregar al Parking de l'Ikea, descarregar davant de casa la Laura i després vam tornar a deixar el remolc. Quan els mobles ja estaven a casa seva, vam tornar cap a casa. La Magda havia estat escalivant la verdura per la coca de recapte de prova, deliciosa. 

Avui al matí després d'una dutxa ràpida -que m'he adormit- he anat cap a classe. Avui ha sigut un dia molt distés, quan he arribat estaven fent una mena de poema que cinc versos que té un primer vers de una paraula, el següent de dues, de tres, de quatre i de una; és a dir onze paraules. El meu ha sigut aquest: 

Blau.                                                                                              Blau.
Nedar, nedar                                                               Schwimen schwimen
en el Mediterrani                                                               im der Mittelmer
Jo voldria tornar a casa                                    ich möchte Zuhause ankomen
 Blau.                                                                                             Blau.

Més tard, després del descans hem estat parlant sobre coses que es poden fer i no sobre la nostra terra, d'exemple hi havia uns dibuixos al llibre sobre coses que no es podien o s'haurien de fer. En un exemple sortien dos homes casant-se; quan el professor ha preguntat sobre el tema hi ha hagut bastant consens.

Durant tota la tarda, i fins ara he estat amb la coca. Primer després de dinar hem anat a comprar els ingredients per fer la coca: pebrot i llevat. Després ens hi hem posat. Buscant receptes per internet i trencant-me una mica el cap, després d'amassar una hora amb l'ajut d'aigua tèbia i mantega he acabat fent una massa prou digne. Després la Magda i jo ens hem posat a tallar la verdura.

Al cap de poc d'haver posat la massa a reposar ha arribat la Laura, que s'havia deixat una planta, hem fet un Kuchen i quan ha marxat ens hem seguit tallant el pebrot per escalivar-lo. Un cop fet l'hem posat al forn i a cada quart els giràvem. A la mitja hora hi hem afegit la ceba. Després la Magda i el George han marxat a casa uns amics que els havien convidat a sopar i jo m'he quedat amb la massa -que havia pujat massa- i el forn. Com que ja havia apagat el forn i no m'he vist amb cor de encendre'l, escalfar-lo i fer la massa. 

Ara la Magda i el George ja han tornat i la coca és al forn. Ara quan surti en trec una foto.

30 de juliol de 2013

Tag 26: El darrer dimarts.

Avui de nou m'ha costat Déu i ajut, i encara una mica més per llevar-me. Entre ordinador, whatsapp i el ressopó em va costar aclucar els ulls. Aquest matí he sacrificat l'esmorzar i una dutxa decent per dormir cinc minuts més. Quin vici això de fer el manta pel llit un cop despert. 

Per primer cop avui ha fet un poc de fred, prou per portar màniga llarga. El dia d'avui tampoc ha sigut d'aquells emocionants en els que fas moltes coses i en tens un munt per explicar. El bon rollet de la quarta setmana de classe però ja està. El que si que demà és dimecres, demà passat dijous i divendres fem allò del menjar, dissabte de maleta i diumenge ja dormo a casa. Al meu llit, aiz com el trobo a faltar.

El dia, que ha començat assolellat s'ha anat enfosquint, i a la tarda s'ha posat a ploure, cosa que ha anul·lat els plans d'anar a comprar, per tant demà s'hi ha d'anar si o si, no hi ha més. També tocarà fer la prova de la coca de recapte que faré divendres.

Quan he arribat a casa la Magda i el George ja hi eren, portaven fruita de casa la seva mare, que més tard es convertiria en mermelades. Una pena que no us en pugui passar el gust per aquí, però vaja, alguna o altre acabarà arribant a la nevera de casa. 



29 de juliol de 2013

Tag 25: Sol a casa

Avui la Magda i en George han anat a casa la mare de'n George, i hi passaran la nit, cosa que vol dir que durant el dia d'avui he estat sol a casa. Tenia pensat sortir a fer una volta per la ciutat aquesta tarda i comprar coses per Barcelona. Regals, menjar, cervesa, algun record i altres rampoines. 

Aquest matí entre horribles convulsions i patint com un pobre desgraciat, m'he aconseguit llevar i anar cap a classe. Un cop a l'estació he estat esperant durant 20 minuts que arribés un tren que havia d'arribar en 4, res de l'altre món com veieu. 

A classe hem treballat expressions que fan servir colors "Blau sind" (estar blau) és anar torrat, "Weiss maus sehen"(veure ratolins blancs) és al·lucinar mandarines, i "Blau machen" (fer blau), vol dir fer campana. És curiós perquè la majoria de colors que tenen són molt semblants als nostres: Blau (Blau), Lila (Lila) o Gelb (Groc). 

Després ja poca cosa. Tenia pensat sortir a comprar, però he recordat que els dilluns aquí tanca tot, així que m'he posat a fer la migdiada, i llegir una estona. Després de netejar la cuina he sopat els dos talls de carn que no havia menjat per dinar, i ara abans d'anar a dormir crec que em faré una mica de pa amb alguna cosa.

28 de juliol de 2013

Tag 23 i 24: Guerra freda i kayak

Ahir a la nit em va fer mandra posar-me escriure, així que avui toca escriure una mica més de parrafada. 

Dissabte vam anar a un Búnquer de la Guerra Freda. La llàstima és que només feien visites en Alemany, i clar. El nivell per entendre aquestes explicacions encara no el tinc, tot i així pel context històric, el lloc on erem (un lavabo és un lavabo, no fan falta gaires explicacions), i les preguntes que vaig anar fent a el George i la Magda, van ajudar. 

Era un búnquer situat a la RFA, estava preparat per servir de refugi a la flor i nata dels Governants del moment per si hi havia un atac nuclear. Cosa bastant estúpida perquè si hi ha un atac nuclear no queda res per governar, però vaja. Estava preparat en tot moment, per albergar 3000 persones durant 30 dies, per això hi havia 200 persones treballant i fent tasques de manteniment de forma constant. Per evitar vagues i boicots, rebien un bon sou. 

Aquest en un inici tenia una llargada de 17,2 km i aprofitava un túnel construït durant el nazisme que havia de servir per transportar tropes amb tren. Va quedar a mitges i el van fer servir per això. Una obra com aquesta no va quedar amagada a la població civil, per tant van simular que estava destinada a la població; van posar portes a la muntanya per res més que un munt de sorra darrera.  

Més que res sorprenia com de preparats estaven per un atac nuclear. Fins a quin grau era possible el desastre més absolut, o la percepció d'això. Era prou important com per destinar-hi una gran quantitat de diner públic, i prou perquè la RDA tingués els planols del refugi. També crida l'atenció que malgrat tot això els més importants tenien preparat un avió per si les coses sortien de mare. 

Actualment només 200 metres son visitables, la resta han deixat que la Natura hi faci la seva feina.

Sortint d'allà vam dinar i després vam fer una passejada entre vinyes sota el sol. Fent mitja volta va tocar menjar Kuchen (pastís), i agafar el cotxe per tornar cap a Colònia. Estava cansat i no tenia ganes d'escriure, així que vaig fer una mica el manta i vaig anar a dormir.


Avui ha tocat matinar, que haviem d'anar a fer kayak a una mena de riu que hi ha per aquí a la vora, amb les nebodes de la Carme (la de la galeria), i el seu fill i marit. Al principi molta gent, però després de fer uns quants avançaments ja m'he quedat sol. He remat fins a una comporta on m'han fet parar i he hagut d'esperar que arribés la resta de la comitiva. Hem fet un mos a un bar que hi havia allà i després he continuat fins l'altre punta, res cinc minuts. 

Un cop allà l'encarregat ha trucat uns taxis que ens portarien cap on teniem el cotxe, pagant evidentment. Després hem anat fins a casa la Carme (sospito que he dormit una mica al cotxe), i he estat jugant amb la Lluna, una gossa preciosa que l'encanta ser acariciada. Després de dues hores ja hem fet cap a Colònia. He mandrejat i sopat, i trucat a casa que mon germà deia que em trobava a faltar. 



26 de juliol de 2013

Tag 22: It's the final countdown

Doncs si, ja falta només una setmana de classe, cinc dies, vint-i-quatre hores. Com sempre ara que hi comença a haver més bon rollo i podem parlar més i millor en alemany, toca fer mitja volta. Però vaja, ja tindré amb qui practicar l'alemany aquests dies. Més enllà que en el descans ens hem trobat amb un iMac de l'any de la quica, i que de tornada he hagut d'explicar que Espanya és el meu Estat però no el meu país, i en alemany, poca cosa hi ha hagut a nivell anecdòtic. 

A l'hora de dinar m'he quedat sol i he aprofitat per cuinar. Pasta a la mostassa amb pit de pollastre, que no és res més que fer un sofregit de ceba - n'he fet servir una altre, més petita i més dolça - afegir-hi una mica de mostassa i perquè tot plegat lligui fer servir Crême Fraische, no sé què és en català això. És un derivat de la llet. L'he acompanyat amb una Kölsch i Nina Simone. Ja pujaré la recepta un dia, que m'estic plantejant fer alguna cosa relacionada amb la cuina i el 2.0

He acabat el CD i després de la migdiada ja no he fet res que sigui digne de menció. Fer el manta una mica per aquí i per allà, llegir una estona i poca cosa més. 

A la nit hem sopat una coca d'espinacs a la catalana; pasta de full farcida amb espinacs amb panses, cansalada i pinyons, tot acompanyat de vi. Després de sopar hem estat xerrant una estona, com cada nit. Ara suposo que perdré el temps per l'ordinador una estona més, que no tinc són: coses de la migdiada.