28 de juliol de 2013

Tag 23 i 24: Guerra freda i kayak

Ahir a la nit em va fer mandra posar-me escriure, així que avui toca escriure una mica més de parrafada. 

Dissabte vam anar a un Búnquer de la Guerra Freda. La llàstima és que només feien visites en Alemany, i clar. El nivell per entendre aquestes explicacions encara no el tinc, tot i així pel context històric, el lloc on erem (un lavabo és un lavabo, no fan falta gaires explicacions), i les preguntes que vaig anar fent a el George i la Magda, van ajudar. 

Era un búnquer situat a la RFA, estava preparat per servir de refugi a la flor i nata dels Governants del moment per si hi havia un atac nuclear. Cosa bastant estúpida perquè si hi ha un atac nuclear no queda res per governar, però vaja. Estava preparat en tot moment, per albergar 3000 persones durant 30 dies, per això hi havia 200 persones treballant i fent tasques de manteniment de forma constant. Per evitar vagues i boicots, rebien un bon sou. 

Aquest en un inici tenia una llargada de 17,2 km i aprofitava un túnel construït durant el nazisme que havia de servir per transportar tropes amb tren. Va quedar a mitges i el van fer servir per això. Una obra com aquesta no va quedar amagada a la població civil, per tant van simular que estava destinada a la població; van posar portes a la muntanya per res més que un munt de sorra darrera.  

Més que res sorprenia com de preparats estaven per un atac nuclear. Fins a quin grau era possible el desastre més absolut, o la percepció d'això. Era prou important com per destinar-hi una gran quantitat de diner públic, i prou perquè la RDA tingués els planols del refugi. També crida l'atenció que malgrat tot això els més importants tenien preparat un avió per si les coses sortien de mare. 

Actualment només 200 metres son visitables, la resta han deixat que la Natura hi faci la seva feina.

Sortint d'allà vam dinar i després vam fer una passejada entre vinyes sota el sol. Fent mitja volta va tocar menjar Kuchen (pastís), i agafar el cotxe per tornar cap a Colònia. Estava cansat i no tenia ganes d'escriure, així que vaig fer una mica el manta i vaig anar a dormir.


Avui ha tocat matinar, que haviem d'anar a fer kayak a una mena de riu que hi ha per aquí a la vora, amb les nebodes de la Carme (la de la galeria), i el seu fill i marit. Al principi molta gent, però després de fer uns quants avançaments ja m'he quedat sol. He remat fins a una comporta on m'han fet parar i he hagut d'esperar que arribés la resta de la comitiva. Hem fet un mos a un bar que hi havia allà i després he continuat fins l'altre punta, res cinc minuts. 

Un cop allà l'encarregat ha trucat uns taxis que ens portarien cap on teniem el cotxe, pagant evidentment. Després hem anat fins a casa la Carme (sospito que he dormit una mica al cotxe), i he estat jugant amb la Lluna, una gossa preciosa que l'encanta ser acariciada. Després de dues hores ja hem fet cap a Colònia. He mandrejat i sopat, i trucat a casa que mon germà deia que em trobava a faltar. 



Cap comentari:

Publica un comentari