Cap de setmana

Aquest cap de setmana, el dissabte em va passar una cosa d'aquelles que sempre passen als altres. Anavem tres amics a casa d'un per canviar el longboard per el skate i sabeu aquelles palmeres que estan com ficades en un test? doncs en una d'aquestes, a la plaça del pi, em trobo una pila de llibres vells, tots el mateix exemplar sobre una d'aquestes palmeres. El primer impuls va ser agafar-ne un, no es veu cada dia això, però de seguida vaig pensar: i si els han deixat aquí perquè algú els agafi? i si els han deixat perquè la gent els agafi? i si els volen tirar? Mira, si quan tornem encara hi són, n'agafo un. I a la tornada que va passar? Bingo! encara hi eren, en vaig agafar un i quan acabi el llibre que estic llegint ara l'atacaré. Avui he comprovat de quin any era: MCMXLV, 1945 pels científics.
Vaig passar per casa a deixar el llibre i després de jugar al poker a casa d'un amic, on es va confirmar allò de "desafortunado en amores afortunado en el juego", vaig arribar a casa i em vaig posar a llegir el proleg. O mes ben dit l'anti-proleg, on l'autor es monta una paranoia, molt ben escrita per cert, on diu que això no és un proleg perquè el proleg parla de l'obra d'art que es llegirà i que tot art es literatura i que els personatges de la vida real existeixen però no són i que voldrien ser personatges literaris que són i no existeixen i al final diu que espera que el lector no hagi cregut cap dels seus arguments.
El diumenge per la tarda no se com va sortir la conversa, però el cas es que va sortir el tema dels LPs i els meus pares van dir que tenen un reproductor de LP i que enxufat a un ampli... màgia tots els seus LP podrien sonar. I els meus pares escoltaven musica que estava prou bé. Vaig posar-me a buscar LP hi havia de tot, de Deep Purple a Lluís Llach, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Crosby Still & Nash, aquests tres van tocar a woodstock. El problema es que l'amplificador s'ha d'anar a comprar i el reproductor de LPs s'ha de portar a revisar, però en conjunt aquest cap de setmana ha sigut molt gran

Temps mort

Hola que tal tot persones que llegiu això ara mateix? bé? Espero que si.
Això de fer un canvi d'aires va de conya per canviar una mica, canviar costa si, pero crec que poc a poc ho vaig fent. Els fantasmes del passat em segueixen visitant i a vegades costa més fotre'ls fora, a vegades menys, però sempre hi son allà emprenyant una mica.
La formula per fer-los fora es fàcil, parlar amb 3 o 4 persones de confiança total i absoluta, gent que ja coneixia o gent que he conegut fa poc. Malgrat aquestes persones que sempre hi són quan se les necessita a vegades alguna cosa falla i de sobte tot es de color negre, de sobte tot es depriment i tot es un munt de merda d'on mai en sortiré, i a vegades em començo a preguntar per què?, em pregunto com és que el mon és tan injust, tan frustrant, tan estressant, com es que em d'actuar, d'aparentar, de fer veure que som uns altres per, per què? algú en te la resposta? com es que hi ha gent que es creu capaç de poder jutgar a la gent tan ràpid per la seva manera de ser? per que cony tot és tan, tan complicat?
Enmig d'aquestes reflexions meves, em comença a creixer una mena de ràbia dins meu que fa que tingui ganes de començar a pegar qualsevol cosa que se'm posi per davant o posar-me a correr. o jo que se que. Necessito un temps mort.

Fa segles i segles que no escric. Ho sento, no tinc excusa.
pero bueno, a escriure, estic aprenent a tocar la guitar en català guitarra, de moment vull aprendre de manera autodidacta, aprenent-me els acords i amb el tocamela, és una web que està força bé: penjen vídeos explicant com tocar cançons I tenen un fòrum on si tens un dubte al cap d'una setmana al fòrum hi ha un cullo de missatges responent-te (vale ara potser m'he passat) però tothom està sempre disposat a donar un cop de mà. Si al final no puc aprendre'n tot sol em buscaré algú que em doni un cop de mà.

Demà m'he de llevar a les 6 per anar a uns campaments de tres dies. Farem bici. I buenu no tinc res més per dir. per tant:


Siau!

Canvi

Primer de tot vull demanar disculpes per no haver escrit, pero estava d'examens finals
Crec que estem davant un canvi d'època. Fixeu-vos-hi

• la guerra a Irak

• els aldarulls a les afores de París fa un temps

• les manifestacions a Grècia

• les manis anti-Bolonya

• la famosa crisi

• i si ho voleu l'Obama.

A més el ritme actual de vida a occident no és sostenible. Només fa falta que agafem la Xina, un dels països en vies de desenvolupament, i no parlem ni de Brasil ni de India. Doncs bé només fa falta que cada xino tingui un parell de cotxes de mitjana o que cada xino tingui un parell de teles cm fem aquí, i no hi haurà prou acer en tot el món perquè tothom visqui axí. S'ha de canviar de sistema ecnòmic. O com a minim abandonar aquest liberalisme proteccionista que impedeix que tothom visqui com nosaltres i fa que els altres visquin malament.

Torra collons

Tal i com vaig prometre, continuo.
Perquè cony hi ha d'haver gent que no té res millor a fer que tocar la moral als altres?
perquè? No ho entenc. Què troben de espècial en veure sofrir a l'altre gent? Jo sóc un d'aquests afectats, els que em coneixeu segurament intuireu de que us estic parlant. Aproximadament des de segon de primaria que hi ha un desgraciat, li direm Joan que de tota la vida que s'ha ficat amb mi. Durant la primaria els qui ho van fer a més del miquel, van ser: el Josep, el Miquel, aquests no tant, El Guillem, aquest déu n'hi do, però a sisé de primaria va parar i ara som molt bons amics. I més o menys ja està. Però tampoc vull que m'magineu com el tipitc nen sense amics i a qui tothom pega i insulta, no, a part d'aquests ningú més es ficava amb mi. Doncs bé va acabar la primaria i vam anar a l'ESO el Josep i el Miquel ja van parar d'emprenyar. Però van entrar nous alumnes. Un d'ells el Sammuel també es va sumar, bé mentida, el Joan val a dir que ha primer d'ESO es va calmar. Però el cas es que aquest Sammuel em va estar tocant la moral fins a segon a tercer ja va parar. A segon el Joan se'n va anar a la Blume i el van expulsar i per tant, ara, a quart a tornat més pesat que mai. I el pitjor es que un repetidor que es diu Dani de tant en tant hi va ficant cullerada. En fi, encara no entenc perqè cony hi ha d'haver gent que es fiqui amb els altres. Per qüestions obvies els noms han sigut canviats.

Hola

Hola internet.
Aixo es un blog nou de trinca que segurament acabarà d'aqui poc. Encara no se de que anirà, potser hi penjo treballs per que els faci servir qui vulgui. potser hi penjo l'actualitat esportiva, potser comento llibres,potser pelicules, potser coses de la meva vida, qui sap. Pero el que si garanteixo és penjar les ressenyes de les excursions que faci amb el centre excursionista. Avui toca definir-me una mica:
a veure soc del dotze de setembre de 1993 vaig a l'escola st felip neri i sóc un futur escriptor. si em publiquen el llibre... Si l'acabo, es clar.
Bé vaig a preparar el sopar que la gana empaita. Prometo continuar.