Hola que tal tot persones que llegiu això ara mateix? bé? Espero que si.
Això de fer un canvi d'aires va de conya per canviar una mica, canviar costa si, pero crec que poc a poc ho vaig fent. Els fantasmes del passat em segueixen visitant i a vegades costa més fotre'ls fora, a vegades menys, però sempre hi son allà emprenyant una mica.
La formula per fer-los fora es fàcil, parlar amb 3 o 4 persones de confiança total i absoluta, gent que ja coneixia o gent que he conegut fa poc. Malgrat aquestes persones que sempre hi són quan se les necessita a vegades alguna cosa falla i de sobte tot es de color negre, de sobte tot es depriment i tot es un munt de merda d'on mai en sortiré, i a vegades em començo a preguntar per què?, em pregunto com és que el mon és tan injust, tan frustrant, tan estressant, com es que em d'actuar, d'aparentar, de fer veure que som uns altres per, per què? algú en te la resposta? com es que hi ha gent que es creu capaç de poder jutgar a la gent tan ràpid per la seva manera de ser? per que cony tot és tan, tan complicat?
Enmig d'aquestes reflexions meves, em comença a creixer una mena de ràbia dins meu que fa que tingui ganes de començar a pegar qualsevol cosa que se'm posi per davant o posar-me a correr. o jo que se que. Necessito un temps mort.
Ara si que em deixa -.-
ResponEliminajo ja t'he explicat un munt de coses, ara no te les repetiré xD
ResponEliminanomés et puc recomenar que canviis el color de fons del bloc! xD
per dos motius:
1. el color negre és un color molt fosc (olé, que llesta que sóc!!!) i et fa sentir deprimit. si proves amb un color més claret i que t'agradi, t'animi i et faci sentir bé tindràs més ganes d'escriure al bloc! :)
2. Em mata, és molt fosc i em fa venir mal de cap en llegir les lletres tan brillants xD
saluut! ;)
Això s'assembla a la meva última entrada, encara que la meva només es basés en el batxillerat i la teva és més general. Les preguntes que tu et fas jo també me les faig sovint. Últimament m'estic adonant de la falsedat de persones que coneixia i que haig de veure i suportar casi cada dia i em sembla horrible. I tens raó quan diu que és molt injust. Almenys sembla injust ara. Jo només t'aconsello una cosa: si bé la majoria és així, no tot el món ho és. No facis cas de les persones que es guien per les aparences, ignora-les, i busca gent que et valori per ser com ets. Estic segura que te'n sortiràs si tens una mica d'ànims :) I segur que d'aquí uns mesos, quan arribi l'estiu t'oblidaràs de tot, només necessites unes vacances i xocolata negra, per exemple.
ResponElimina