Felicitat Justificada

Fa sis mesos i un dia publicava que em trobava en un estat de felicitat injusrificada. Estic orgullós de poder dir que aquesta felicitat continua, segueix havent aquest bonrollo generalitzat i també hi ha bonrollo una mica més concret amb algunes persones. Suposo que aquest estat de felicitat continuada i aquest bonrollo generalitzat es pot explicar per la meva situació personal. Per primer cop en la meva vida em trobo bé amb mi mateix.
Pel que fa a la festa casi diaria... que més hauria volgut jo. Com a mínim he estat fent prou coses aquest estiu, hi ha la travessa, l'estada al camping, els dies al poble i Berlín. Després d'algunes festes i altres coses similars, va venir l'inici de curs. De moment com ja he dit hi ha prou bon rollo amb la gent en general, encara que amb algunes persones més que amb d'altres, que com ja he dit, em tocarà els ous deixar de veure. Suposo que aquest any el blog anirà més orientat cap a ser un diari. Ultimament estic buit de insipiració per escriure petits relats, potser m'he tornat més exigent amb mi mateix, no ho se. En fi, de moment posaré els noms d'aquelles persones de la classe que em fotrà més no seguir veient.

Pseudobohemi Intel·lectual
Home Radio
La Pianista

Adéu.

És l'hora dels adeus i t'he de dir adéu siau, germà et dono la mà...

A cagar! Fins d'aquí uns quants anys. Fins ara no has fet res més que donar-me pel cul, doncs ara jo et dono l'esquena i no perquè em donguis més pel cul no, senzillament per allunyarme unes passes i agafar velocitat per enviar-te més lluny de la patada que et fotré. Estic convençut que sense tu ho passaré millor. Amb tu em sentia, no se com dir-ho. Oprimit? Engabiat? Tancat? Inhibit? En fi, que no em sentia lliure, a partir d'ara podré passar-ho millor sense menjar-me al cap, sense patir per allò o per això, sense pensar en si dir o no dir una cosa. Ara ja és igual. Potser alguns em diran boig, que no se el que em faig, que m'estic equivocant, que potser no et torno a veure mai mes, tant li fot. El tema important és que et perdré de vista una temporada. Se que t'hi has esforçat nanu, però quan per designis divins hi ha coses que no funcionen, no funcionen i llavors no hi ha més remei que posar-s'hi fulles, o això o lluitar contra els elements i sortir-hi perdent, o com jo he decidit fer, tard, però com a mínim ho he fet, adaptar-se a la situació i decidir que tu i jo som incompatibles i que això nostre mai funcionarà. Així que ja ho saps tu i el teu soldadet amb ales, arc i fletxa aneu a la merda.

Cap de setmana

Aquest cap de setmana, el dissabte em va passar una cosa d'aquelles que sempre passen als altres. Anavem tres amics a casa d'un per canviar el longboard per el skate i sabeu aquelles palmeres que estan com ficades en un test? doncs en una d'aquestes, a la plaça del pi, em trobo una pila de llibres vells, tots el mateix exemplar sobre una d'aquestes palmeres. El primer impuls va ser agafar-ne un, no es veu cada dia això, però de seguida vaig pensar: i si els han deixat aquí perquè algú els agafi? i si els han deixat perquè la gent els agafi? i si els volen tirar? Mira, si quan tornem encara hi són, n'agafo un. I a la tornada que va passar? Bingo! encara hi eren, en vaig agafar un i quan acabi el llibre que estic llegint ara l'atacaré. Avui he comprovat de quin any era: MCMXLV, 1945 pels científics.
Vaig passar per casa a deixar el llibre i després de jugar al poker a casa d'un amic, on es va confirmar allò de "desafortunado en amores afortunado en el juego", vaig arribar a casa i em vaig posar a llegir el proleg. O mes ben dit l'anti-proleg, on l'autor es monta una paranoia, molt ben escrita per cert, on diu que això no és un proleg perquè el proleg parla de l'obra d'art que es llegirà i que tot art es literatura i que els personatges de la vida real existeixen però no són i que voldrien ser personatges literaris que són i no existeixen i al final diu que espera que el lector no hagi cregut cap dels seus arguments.
El diumenge per la tarda no se com va sortir la conversa, però el cas es que va sortir el tema dels LPs i els meus pares van dir que tenen un reproductor de LP i que enxufat a un ampli... màgia tots els seus LP podrien sonar. I els meus pares escoltaven musica que estava prou bé. Vaig posar-me a buscar LP hi havia de tot, de Deep Purple a Lluís Llach, Jimi Hendrix, Janis Joplin, Crosby Still & Nash, aquests tres van tocar a woodstock. El problema es que l'amplificador s'ha d'anar a comprar i el reproductor de LPs s'ha de portar a revisar, però en conjunt aquest cap de setmana ha sigut molt gran