Felicitat Justificada

Fa sis mesos i un dia publicava que em trobava en un estat de felicitat injusrificada. Estic orgullós de poder dir que aquesta felicitat continua, segueix havent aquest bonrollo generalitzat i també hi ha bonrollo una mica més concret amb algunes persones. Suposo que aquest estat de felicitat continuada i aquest bonrollo generalitzat es pot explicar per la meva situació personal. Per primer cop en la meva vida em trobo bé amb mi mateix.
Pel que fa a la festa casi diaria... que més hauria volgut jo. Com a mínim he estat fent prou coses aquest estiu, hi ha la travessa, l'estada al camping, els dies al poble i Berlín. Després d'algunes festes i altres coses similars, va venir l'inici de curs. De moment com ja he dit hi ha prou bon rollo amb la gent en general, encara que amb algunes persones més que amb d'altres, que com ja he dit, em tocarà els ous deixar de veure. Suposo que aquest any el blog anirà més orientat cap a ser un diari. Ultimament estic buit de insipiració per escriure petits relats, potser m'he tornat més exigent amb mi mateix, no ho se. En fi, de moment posaré els noms d'aquelles persones de la classe que em fotrà més no seguir veient.

Pseudobohemi Intel·lectual
Home Radio
La Pianista

Torra collons

Tal i com vaig prometre, continuo.
Perquè cony hi ha d'haver gent que no té res millor a fer que tocar la moral als altres?
perquè? No ho entenc. Què troben de espècial en veure sofrir a l'altre gent? Jo sóc un d'aquests afectats, els que em coneixeu segurament intuireu de que us estic parlant. Aproximadament des de segon de primaria que hi ha un desgraciat, li direm Joan que de tota la vida que s'ha ficat amb mi. Durant la primaria els qui ho van fer a més del miquel, van ser: el Josep, el Miquel, aquests no tant, El Guillem, aquest déu n'hi do, però a sisé de primaria va parar i ara som molt bons amics. I més o menys ja està. Però tampoc vull que m'magineu com el tipitc nen sense amics i a qui tothom pega i insulta, no, a part d'aquests ningú més es ficava amb mi. Doncs bé va acabar la primaria i vam anar a l'ESO el Josep i el Miquel ja van parar d'emprenyar. Però van entrar nous alumnes. Un d'ells el Sammuel també es va sumar, bé mentida, el Joan val a dir que ha primer d'ESO es va calmar. Però el cas es que aquest Sammuel em va estar tocant la moral fins a segon a tercer ja va parar. A segon el Joan se'n va anar a la Blume i el van expulsar i per tant, ara, a quart a tornat més pesat que mai. I el pitjor es que un repetidor que es diu Dani de tant en tant hi va ficant cullerada. En fi, encara no entenc perqè cony hi ha d'haver gent que es fiqui amb els altres. Per qüestions obvies els noms han sigut canviats.