Powered By Blogger

27 de març del 2011

Incertesa

Escric la primera entrada del blog d'aquest any. Em sap greu haver-ho deixat tant abandonat ultimament; però tampoc tenia res que valgués la pena per escriure. Suposo que si hi hagués de posar un títol a aquesta entrada podria ser "por." Tinc una mena de por al que vindrà, por del que pugui passar en un futur no massa llunya. No parlo de la carrera, sinó d'un futur més a llarg termini. Em fa por no passar de ser un maó més en la paret.

Aquesta por que tots tenim, en major o menor mesura, ultimament s'ha vist incrementada en adonar-me que tan sols em tinc a mi mateix, gent que creia més o menys propera a mi, es veu que no ho són tant. D'altres vaig veient com irremiadablement s'allunyen sense que jo hi pugui fer massa. Si que hi ha gent, però, que creia perduda i ara es tornen a apropar.

En definitiva, la vida és una incertesa constant. Hi ha gent que ve i que va, hi ha persones que no passen de ser uns simples coneguts en la nostra vida, d'altres, pocs, tenen un recorregut més llarg i més o menys profund en la nostra vida. Però si en la vida hi ha una cosa segura, que sempre tindràs estiguis on estiguis, ets tu; tu mateix sempre et tindràs i mai et fallaràs, les persones arribaran i si no es queden, marxaran, però un mateix és indubtable, per tant el millor consell que en tot moment em puc donar i es pot donar, és estar bé amb un mateix.

2 comentaris:

  1. te'n sortiràs perquè no hi ha ni cap més altra possibilitat ni cap altra volta de full.
    de part de tots els que voldriem ser-hi sempre i a vegades no ho aconseguim crec que puc dir que ho sentim!
    pero ens queden moltes festes i birres junts!
    o sigui que aixeca't i torna a mirar la vida a la cara!!!!
    Joan

    ResponElimina
  2. mentre estoguis bé amb tu mateix, i facis sempre les coses que et diu el cor, tranquil, no seràs just another brick on the wall, perquè és el que et fa únic, ser tu mateix.
    No tinguis por a la insignificància! que no per ser algú conegut s'és més feliç!
    I, per cert, gràcies pels ànims, coy, és reconforatnt pensar que les reflexions puguin influir en altra gent. em pregunto si la quantitat de gent que pot escoltar, llegir això és suficient.

    ResponElimina