Powered By Blogger

14 de setembre del 2011

Lluna.

La Llum de la Lluna es filtrava entre els núvols foscos, i il·luminava el dormitori d'una casa noucentista de dues plantes amb grans finestrons de al pis de dalt alçada i una terrassa a la planta baixa, que s'hi podia accedir des de un camí que conduïa a un bosc de pins i alzines. L'habitació estava decorada amb mobles antics, i un gran llit amb llençols de color blanc. Les parets i el sostre, decorat amb mig relleus florals eren també del color de la neu. El terra, era fet de fusta de roure, per aïllar del fred les nits d'hivern.
De sobte la porta es va obrir violentament, i una noia jove de cabell ros i ondulat, d'ulls blaus u faccions agradables va entrar per la porta de l'estança. Duia una camisa de dormir blanca que li arribava fins els genolls.
Just després de tancar la porta, es va permetre un instant de relaxació per tancar els ulls i respirar. No es va donar més temps, va seguir corrent en direcció la finestra, es va recolzar a l'àmpit i va baixar desgrimpant, just en l'instant abans de perdre de vista l'habitació on dormien els convidats, el va veure entrar; duia els ullals plens de sang i amb la mà dreta sostenia el cap d'un home d'uns 35 anys. Un riure psicòpata va sorgir de la gola d'aquell ésser maleït per Satanàs. Espantada, va baixar encara més ràpid per l'heura que naixia a la terrassa i s'enfilava fins l'habitació. Un cop va haver arribat al pati, va començar a baixar les escales i a córrer, descalça, en direcció el bosc que hi havia davant la casa.
La Lluna, va deixar de fer llum. Els núvols van començar a fusionar-se. El Vent, la Pluja, i els Llamps es van conjurar en una tempesta, que avançava cap a ella, disposada a alentir-li el pas. Un llamp va caure al bosc i va fulminar un arbre. Ella però, va seguir avançant fins al bosc. Quan va arribar a l'entrada del bosc, xopa d'aigua, es va girar, i va veure com un ésser sobrenatural avançava cap a ella amb els braços oberts. Ella va esbossar un somriure, i com l'ens diabòlic, va obrir els braços i va avançar lentament cap a l'altre. Sense oposar resistència es va fusionar en una abraçada amb la bèstia fins desapareixer.
El vent, va moure una cortina, i va deixar veure l'interior d'una habitació decorada amb mobles antics i un gran llit amb llençols de color blanc. Es respirava pau i serenor,

3 comentaris:

  1. És un vampir? *.* M'encanten els vampirs!

    ResponElimina
  2. finalment m'ho he llegit! xd les meves més sinceres disculpes!! xd
    la idea m'agrada molt, però crec que t'hauries de tornar a llegir el text, perquè hi ha algunes frases que queden com desordenades i podrien ser més fàcils d'entendre
    :)

    ResponElimina
  3. holaa! Et debia fer-te la visita i, per fí, l'he fet! :) No està gens malament, m'ha agradat, però hi han coses que no s'acaben d'entedre del tot bé. Tot s'ha de dir que és qüestió de tornar-li a fer una ullada i crec que aleshores estarà molt millor!

    ResponElimina