És l'hora dels adeus i t'he de dir adéu siau, germà et dono la mà...
A cagar! Fins d'aquí uns quants anys. Fins ara no has fet res més que donar-me pel cul, doncs ara jo et dono l'esquena i no perquè em donguis més pel cul no, senzillament per allunyarme unes passes i agafar velocitat per enviar-te més lluny de la patada que et fotré. Estic convençut que sense tu ho passaré millor. Amb tu em sentia, no se com dir-ho. Oprimit? Engabiat? Tancat? Inhibit? En fi, que no em sentia lliure, a partir d'ara podré passar-ho millor sense menjar-me al cap, sense patir per allò o per això, sense pensar en si dir o no dir una cosa. Ara ja és igual. Potser alguns em diran boig, que no se el que em faig, que m'estic equivocant, que potser no et torno a veure mai mes, tant li fot. El tema important és que et perdré de vista una temporada. Se que t'hi has esforçat nanu, però quan per designis divins hi ha coses que no funcionen, no funcionen i llavors no hi ha més remei que posar-s'hi fulles, o això o lluitar contra els elements i sortir-hi perdent, o com jo he decidit fer, tard, però com a mínim ho he fet, adaptar-se a la situació i decidir que tu i jo som incompatibles i que això nostre mai funcionarà. Així que ja ho saps tu i el teu soldadet amb ales, arc i fletxa aneu a la merda.
