Pluja

Plou, i un home pel carrer camina, tot sol, mullant-se, gaudint la pluja. Els turitses corren refugiant-se sota planols de Barcelona desplegats. Ell somriu i tanca els ulls mirant el cel. Es feliç. En que pensa? Tan sols ell ho sap. Però es poden fer suposicions. Li ha tocat la lotería? Es feliç i prou? Es feliç per una trucada? No ho sabem, però ell segueix caminant, rambles amunt caminant mentre veu gent que camina amb pressa amb un paraigues a la mà, ell amb el seu barret en té prou. El que al principi semblaven quatre gotes s'ha convertit en pedra. Però ell, immutable segueix caminant dins les seves reflexions. La natura sembla que s'enfadi davant aquesta indiferència i decideix augmentar cada cop més la seva fúria, pero ell està tranquil, seré, no sembla que li importi massa mullar-se, fins i tot podriem dir que hi troba un cert plaer. Inspira i l'olor de pluja es filtra pel seu nas i arriba fins el cervell, provocant en el nostre home una sensació de plaer.
Finalment deixa el carrer i agafa un carrer petit. La pluja segueix caient amb força. Al cap d'unes poques passes es torna a desviar, es posa la mà a la butxaca i en treu unes claus, camina unes poques passes més i obre una porta.