Tag 26: El darrer dimarts.

Avui de nou m'ha costat Déu i ajut, i encara una mica més per llevar-me. Entre ordinador, whatsapp i el ressopó em va costar aclucar els ulls. Aquest matí he sacrificat l'esmorzar i una dutxa decent per dormir cinc minuts més. Quin vici això de fer el manta pel llit un cop despert. 

Per primer cop avui ha fet un poc de fred, prou per portar màniga llarga. El dia d'avui tampoc ha sigut d'aquells emocionants en els que fas moltes coses i en tens un munt per explicar. El bon rollet de la quarta setmana de classe però ja està. El que si que demà és dimecres, demà passat dijous i divendres fem allò del menjar, dissabte de maleta i diumenge ja dormo a casa. Al meu llit, aiz com el trobo a faltar.

El dia, que ha començat assolellat s'ha anat enfosquint, i a la tarda s'ha posat a ploure, cosa que ha anul·lat els plans d'anar a comprar, per tant demà s'hi ha d'anar si o si, no hi ha més. També tocarà fer la prova de la coca de recapte que faré divendres.

Quan he arribat a casa la Magda i el George ja hi eren, portaven fruita de casa la seva mare, que més tard es convertiria en mermelades. Una pena que no us en pugui passar el gust per aquí, però vaja, alguna o altre acabarà arribant a la nevera de casa. 

Tag 25: Sol a casa

Avui la Magda i en George han anat a casa la mare de'n George, i hi passaran la nit, cosa que vol dir que durant el dia d'avui he estat sol a casa. Tenia pensat sortir a fer una volta per la ciutat aquesta tarda i comprar coses per Barcelona. Regals, menjar, cervesa, algun record i altres rampoines. 

Aquest matí entre horribles convulsions i patint com un pobre desgraciat, m'he aconseguit llevar i anar cap a classe. Un cop a l'estació he estat esperant durant 20 minuts que arribés un tren que havia d'arribar en 4, res de l'altre món com veieu. 

A classe hem treballat expressions que fan servir colors "Blau sind" (estar blau) és anar torrat, "Weiss maus sehen"(veure ratolins blancs) és al·lucinar mandarines, i "Blau machen" (fer blau), vol dir fer campana. És curiós perquè la majoria de colors que tenen són molt semblants als nostres: Blau (Blau), Lila (Lila) o Gelb (Groc). 

Després ja poca cosa. Tenia pensat sortir a comprar, però he recordat que els dilluns aquí tanca tot, així que m'he posat a fer la migdiada, i llegir una estona. Després de netejar la cuina he sopat els dos talls de carn que no havia menjat per dinar, i ara abans d'anar a dormir crec que em faré una mica de pa amb alguna cosa.

Tag 23 i 24: Guerra freda i kayak

Ahir a la nit em va fer mandra posar-me escriure, així que avui toca escriure una mica més de parrafada. 

Dissabte vam anar a un Búnquer de la Guerra Freda. La llàstima és que només feien visites en Alemany, i clar. El nivell per entendre aquestes explicacions encara no el tinc, tot i així pel context històric, el lloc on erem (un lavabo és un lavabo, no fan falta gaires explicacions), i les preguntes que vaig anar fent a el George i la Magda, van ajudar. 

Era un búnquer situat a la RFA, estava preparat per servir de refugi a la flor i nata dels Governants del moment per si hi havia un atac nuclear. Cosa bastant estúpida perquè si hi ha un atac nuclear no queda res per governar, però vaja. Estava preparat en tot moment, per albergar 3000 persones durant 30 dies, per això hi havia 200 persones treballant i fent tasques de manteniment de forma constant. Per evitar vagues i boicots, rebien un bon sou. 

Aquest en un inici tenia una llargada de 17,2 km i aprofitava un túnel construït durant el nazisme que havia de servir per transportar tropes amb tren. Va quedar a mitges i el van fer servir per això. Una obra com aquesta no va quedar amagada a la població civil, per tant van simular que estava destinada a la població; van posar portes a la muntanya per res més que un munt de sorra darrera.  

Més que res sorprenia com de preparats estaven per un atac nuclear. Fins a quin grau era possible el desastre més absolut, o la percepció d'això. Era prou important com per destinar-hi una gran quantitat de diner públic, i prou perquè la RDA tingués els planols del refugi. També crida l'atenció que malgrat tot això els més importants tenien preparat un avió per si les coses sortien de mare. 

Actualment només 200 metres son visitables, la resta han deixat que la Natura hi faci la seva feina.

Sortint d'allà vam dinar i després vam fer una passejada entre vinyes sota el sol. Fent mitja volta va tocar menjar Kuchen (pastís), i agafar el cotxe per tornar cap a Colònia. Estava cansat i no tenia ganes d'escriure, així que vaig fer una mica el manta i vaig anar a dormir.


Avui ha tocat matinar, que haviem d'anar a fer kayak a una mena de riu que hi ha per aquí a la vora, amb les nebodes de la Carme (la de la galeria), i el seu fill i marit. Al principi molta gent, però després de fer uns quants avançaments ja m'he quedat sol. He remat fins a una comporta on m'han fet parar i he hagut d'esperar que arribés la resta de la comitiva. Hem fet un mos a un bar que hi havia allà i després he continuat fins l'altre punta, res cinc minuts. 

Un cop allà l'encarregat ha trucat uns taxis que ens portarien cap on teniem el cotxe, pagant evidentment. Després hem anat fins a casa la Carme (sospito que he dormit una mica al cotxe), i he estat jugant amb la Lluna, una gossa preciosa que l'encanta ser acariciada. Després de dues hores ja hem fet cap a Colònia. He mandrejat i sopat, i trucat a casa que mon germà deia que em trobava a faltar. 

Tag 22: It's the final countdown

Doncs si, ja falta només una setmana de classe, cinc dies, vint-i-quatre hores. Com sempre ara que hi comença a haver més bon rollo i podem parlar més i millor en alemany, toca fer mitja volta. Però vaja, ja tindré amb qui practicar l'alemany aquests dies. Més enllà que en el descans ens hem trobat amb un iMac de l'any de la quica, i que de tornada he hagut d'explicar que Espanya és el meu Estat però no el meu país, i en alemany, poca cosa hi ha hagut a nivell anecdòtic. 

A l'hora de dinar m'he quedat sol i he aprofitat per cuinar. Pasta a la mostassa amb pit de pollastre, que no és res més que fer un sofregit de ceba - n'he fet servir una altre, més petita i més dolça - afegir-hi una mica de mostassa i perquè tot plegat lligui fer servir Crême Fraische, no sé què és en català això. És un derivat de la llet. L'he acompanyat amb una Kölsch i Nina Simone. Ja pujaré la recepta un dia, que m'estic plantejant fer alguna cosa relacionada amb la cuina i el 2.0

He acabat el CD i després de la migdiada ja no he fet res que sigui digne de menció. Fer el manta una mica per aquí i per allà, llegir una estona i poca cosa més. 

A la nit hem sopat una coca d'espinacs a la catalana; pasta de full farcida amb espinacs amb panses, cansalada i pinyons, tot acompanyat de vi. Després de sopar hem estat xerrant una estona, com cada nit. Ara suposo que perdré el temps per l'ordinador una estona més, que no tinc són: coses de la migdiada. 

Tag 21: Plans de futur.

Avui a classe hem començat a entrar en matèria. Hem treballat el tema dels adjectius i com es declinen. La veritat és que m'hauria d'anar espavilant amb la Gramàtica i el Vocabulari o acabaré més perdut que un pop en un garatge.

A la pausa de classe, anant cap al forn he quedat amb l'Esteban, el colombià per sortir de festa el dissabte que ja toca cony. A la tornada de classe hem treballat els adjectius declinats, mare meva quina mà de vocabulari em falta; entenc les estructures gramaticals, més o menys. Però com que no acabo d'entendre què llegeixo és com si no fes res. Al final de la classe, ens ha explicat el professor que el darrer dia haurem de portar plats típics del nostre país

Tornant cap a casa m'he salvat per poc de la pluja. Ha caigut un xàfec durant ben bé dues hores. A la tarda he estat mirant Game Of Thrones, després hem anat a visitar la Laura, la noia que treballa per la Ford. S'ha canviat de pis fa poc i ens l'ha ensenyat. Petit, però per una persona ja fa.

Després hem anat a fer un gelat a una geladeria italiana que hi ha a la vora, i parlant de festes, de Catalunya i altres històries ha explicat que baixaria al poble (La Seu d'Urgell), per les festes d'allà. Quan li he preguntat per qui toca i aquestes coses, m'ha dormir a casa seva si hi vaig. Jo que pensava tornar amb molts contactes internacionals, i al final torno amb un contacte a la Seu d'Urgell.

Just després la Magda i jo hem anat a casa la Clara, la presidenta del centre català. Jo he estat parlant amb el Tomeu, el seu fill. És bon nano. Hem escoltat una mica de música seva i meva, parlat de llibres i jocs d'ordinador, ens hem afegit al facebook i hem mig quedat per practicar alemany i català. Com ja heu vist, no he dit res dels deures, així que toca fer-los ara...

Tag 20: Pop Art.

Ara mateix són les 19:53 i estem atrapades sota la pluja. Hem anat a veure les vistes de Köln des de una torre que es diu "triangle". Les vistes, precioses però ens ha enganxat la pluja i hem hagut de baixar. La pluja ens ha retingut una estona, des de les 19:30 com a mínim. Amaina, ara és la nostra. Sortim del refugi i abans que poguem fer uns 20 metres hi torna. Ara mateix a les 19:57 som a un altre refugi.

Com deia ahir, avui en principi hi havia una visita a la ciutat de Bonn, antiga capital de la RFA. Jo ja hi havia anat la setmana passada, per tant m'he quedat a la ciutat. Després de solucionar el tema de la Matrícula he anat al Ludwig, el museu d'art contemporani de la ciutat: Picasso, Duchamp, Dalí, Warhol, i d'altres. He fet fotos amb el mòvil, però no les penjaré totes. Com que he anotat el nom de l'obra i de l'autor les enllaçaré aquí. 20:07, para una mica de nou, cosa que aprofitem per anar l'antiga estació de trens. A les 20:10 ha parat de ploure, així que hem anat fins a l'estació de Tramvia més propera. Ara són les 20:21 i ja per fi tornem cap a casa.

La visita al museu ha estat bé. Se m'ha fet curta, però vaja. Un altre visita obligada per qui s'estigui uns dies a la ciutat. Finalment a les 20:25 agafem el tramvía. Del museu sens dubte em quedo amb la"roda de bicicleta" de Marcel Duchamp. Tampoc no hi ha hagut res gaire més per destacar durant la resta del dia, tenia intenció de passar apunts a net i aquestes coses abans de dormir, però un cop més el tems se m'ha tirat a sobre.

Aquí teniu alguna de els obres que he vist avui, que més gràcia m'han fet, i que he trobat per internet

Nauka jadzy: Edward Dwurnik
Cafe Deutschland I: Jörg Immendorf
Roda de Bicicleta: Marcel Duchamp
La gare du Perpignan: Dalí
Portrait of hans koch:Otto Dix
Two Elvis: Warhol
Red race riot: Warhol
The portable war memorial: Edward Kienholz
Rainbow: James Rosenquist
Study for preparadness: Roy Lichenstein
Colse cover befor strinking: Warhol

Tag 19: Vi a la fresca.

Avui a les 8 del matí tenia hora per fer la matrícula de la universitat pel curs que ve. Mirant de compaginar assignatures i fer quadrar l'horari, he acabat sortint de classe que ja eren les 9 passades. M'hi quedaré a viure crec, tots els dies tinc classe pel matí i per la tarda. Com a mínim m'ho he pogut arreglar per no tenir classe els divendres durant tot el primer semestre.

Demà la classe anirà a Bonn, la ciutat on vaig estar dissabte passat, que havia sigut la capital de la República Federal Alemanya, i on hi ha un museu de la història d'Alemanya des de després de la segona guerra mundial. Res de nou per veure. En comptes d'això demà aniré al Ludwig, un museu que porta el nom de un mecenes que va donar una mà d'obres d'art que tenia a la ciutat amb la condició que s'exposessin en un museu amb el seu nom.

El Ludwig té una de les col·leccions de Picasso més importants del món així com una destacada col·lecció de popart i obres de Andy Warhol. Després de dinar, i fer la migdiada, m'he dedicat  a fer l'horari que tindré l'any que ve. Horrible. 

Més tard he estat mirant Game of Thrones, notícies, i hem berenat. Allà les 22, la Magda ha preparat guacamole que ens hem menjat amb els - amb el que sigui que es menja - i com que tenia més gana m'he preparat un ou ferrat amb pernil salat i una mica de paté.

La vetllada ha transcorregut parlant sobre els sistema sanitari alemany, el qual es basa en dos pilars fonamentals: les mútues  i les assegurances  L'estat obliga als i les treballadores a tenir una mútua, la poden escollir ells o bé és l'empresa que els la proporciona  Amb aquesta mútua queden cobertes la majoria de les despeses sanitàries  Qui vulgui una major cobertura ha de pagar una assegurança. Tenen el dret d'obrir assegurances entitats com l'església, o altres organitzacions de caràcter privat. Això proporciona a l'església un gran poder de negociació. 

És tard i he begut massa vi, així que bona nit.